Orde de Fontevrault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 8:
|nom oficial llatí=Ordo Fontebraldensis
|altres noms=Orde de Fontevraud, Congregació Benedictina de Fontevraud
|hàbit=Monjos: túnica, capa i caputxa negres; al davant i al darrere penjaven dues peces quadrades de roba anomenades
|tipus=Monàstic, doble: comunitats femenina i masculina, separades però al mateix monestir, sota direcció de la priora
|data de fundació=ca. [[1100]]
Línia 28:
Una de les peculiaritats majors del monestir, que va estendre's a totes les fundacions de l'orde, va ser que era una abadia "doble":<ref>Fontevrault va ser el primer dels pocs ordes que van adoptar comunitats dobles; les altres van ésser l'[[Orde de Sant Sulpici]] (1112), l'[[Orde de Sant Gilbert]], fundat el 1135, i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'[[Orde de Montevergine]] comptà només amb un monestir doble.</ref> hi vivien, en llocs separats del mateix monestir, comunitats d'homes i de dones. La direcció del monestir corresponia a una [[abat|abadessa]], que manava tant sobre la comunitat femenina com sobre la masculina, la qual cosa era una novetat absoluta. Possiblement el fundador volia, en morir, assegurar la continuïtat de l'orde deixant-lo en mans de dones, ja que era més possible que les abadesses, per provinença i formació (normalment provenien de famílies riques i nobles) tinguessin millors qualitats que els homes. Efectivament, les 36 abadesses que tingué la casa mare de Fontevrault entre [[1115]] i [[1792]] vas ser de famílies nobles o de la reial. L'abadessa de Fontevrault era la superior de l'orde, amb jurisdicció sobre les [[prior]]es de les altres fundacions.
L'hàbit dels monjos era negre, amb túnica, capa i caputxa; al davant i al darrere penjaven dues peces quadrades de roba anomenades
==Regla==
La regla va ser escrita per [[Robert d'Arbrissel]] entre 1116 i 1117. No es conserva, però se'n coneix el contingut per fonts indirectes. Tractava de quatre punts importants per als monjos: silenci, bones obres, menjar i hàbit. Establia que l'abadessa mai no s'hauria d'escollir d'entre les que havien passat la seva vida a Fontevrault: calia que tingués experiència del món exterior, per la qual cosa era millor que vingués de fora de l'orde. Aquesta disposició, però, va ésser abolida per [[Innocenci III]] en
Es conserven tres versions de la regla fontrevista (''Patrologia Latina'' CLXII, p. 1079-). De fet, la redacció de Robert no és més que un annex a la regla de l'orde que ell havia establert que fos, tant els monjos com les monges, la ''[[Regla de Sant Benet]]''. Les úniques variacions sobre la regla benedictina són les que afecten la rutina quotidiana de la vida a un monestir doble. A les monges es prescriu la més gran simplicitat en l'hàbit, estricta observança del silenci, abstinència de la carn i clausura rigorosa. La separació dels monjos és absoluta: només es compartia l'església: si una monja malalta necessitava rebre l'[[extrema unció]] havia d'ésser duta a l'església, ja que el sacerdot no podia entrar a la infermeria.
Els monjos estaven subjectes a les monges: eren homes
==Expansió==
| |||