Revisió del 18:07, 10 gen 2011 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: la:Camilliani ← Edició anterior		Revisió del 22:54, 13 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 58: A la mort del fundador (1614), l'orde tenia quinze cases: Roma, Nàpols, Milà, Gènova, Bolonya, [[Florència]], [[Ferrara]], [[Messina]], [[Palerm]], [[Màntua]], [[Viterbo]], [[Bucchianico]], [[Chieti]], [[Borgonovo Val Tidone]] i [[Caltagirone]], amb 242 membres, dels quals 88 eren sacerdots. En [[1600]] els camils van ésser enviats a [[Madrid]] i se'ls havia cridat a [[Tolosa]] (França); no obstant això, fins a mitjan segle XVII no s'obrí cap casa fora d'Itàlia, a Espanya (el 1693 es crea una província espanyola de l'orde) i després, a Portugal i les colònies americanes: [[Lima]], [[Bolívia]], [[Equador]], [[Colòmbia]] i [[Mèxic]]). ===Declivi i renaixement=== Al final del segle XVIII començà un període crisi, general a tots els ordes religiosos. El [[1783]] [[Pius VI]], a demanda del rei de Portugal, declarà independents les comunitats portugueses de l'orde i poc després, [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic]] n'obtingué l'autonomia de les cases de l'Imperi; el [[1788]] se'n feren independents les de Nàpols i Sicília, i en [[1793]] les espanyoles i americanes. Només quedaren sota la jurisdicció de l'orde les comunitats dels [[Estats Pontificis]], que foren suprimides per [[Napoleó I]] en [[1810]] i, més tard, pel Regne d'Itàlia en 1866. Cap al final del segle XIX, l'orde comença a renéixer per [[Europa]] i [[Amèrica]]; en [[1946]] obrí una missió a la [[Xina]], a [[Yunnan]], però la revolució els obligà a traslladar-la a [[Tailàndia]] i [[Taiwan]]. Línia 72: Els camils es dediquen a l'assistència física i espiritual als malalts, en hospitals i a domicili, vivint el precepte evangèlic de la misericòrdia envers els que pateixen. Són presenta a [[Europa]] ([[Àustria]], [[França]], [[Alemanya]], [[Irlanda]], [[Itàlia]], [[Països Baixos]], [[Polònia]], [[Regne Unit]], [[Espanya]], [[Hongria]]), [[Amèrica]] ([[Argentina]], [[Bolívia]], [[Brasil]], [[Xile]], [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Haití]], [[Mèxic]], [[Perú]], [[Estats Units]]), [[Àfrica]] ([[Benín]], [[Burkina Faso]], [[Kenya]], [[Madagascar]], [[Tanzània]], [[Togo]], [[Uganda]]), [[Àsia]] ([[Armènia]], [[Filipines]], [[Geòrgia]], [[Índia]], [[Taiwan]], [[Tailàndia]], [[Vietnam]]) i [[Austràlia]].<ref>{{cita web\|url=http://www.camilliani.org/index.php?id=mm_2_0_0_0_READ\|titolo=La presenza camilliana nel mondo\|accesso=9-4-2010}}</ref> La seu general és a l'església de Santa Maria Maddalena de [[Roma]]. En acabar [[2005]] l'orde tenia 159 cases i 1.126 religiosos, 679 dels quals sacerdots.

Orde dels Ministres dels Malalts: diferència entre les revisions