Pau de Caltabellotta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 15:
[[Frederic II de Sicília]] seria rei de la Trinària (rei de l'illa de Sicília) fins a la seua mort quan, seguint el tractat, l'illa retornaria a la sobirania dels [[Casal d'Anjou|Anjou]], com a reis de Sicília.
A més, [[Carles II d'Anjou]] es comprometia a pagar a [[Frederic II de Sicília]] cent mil unces d'or i a procurar-li que el Papa
A canvi, [[Frederic II de Sicília]] retornava els territoris conquerits a la [[Calàbria]] i als territoris del [[Regne de Sicília]] peninsular (Nàpols) a [[Carles II d'Anjou]]. Això també incloia l'alliberament del fill de [[Carles II d'Anjou]], el Felip d'Anjou Príncep de Tarent, que estava empresonat a [[Cefalú]]. Com a penyora per assegurar la pau, [[Carles II d'Anjou]] entregava la seva filla [[Elionor de Nàpols]] en matrimoni a [[Frederic II de Sicília]].
Línia 22:
El tractat posà fi a la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] i assegurava la pau entre la [[Casa de Barcelona]] i la [[Casa d'Anjou]]. Alhora, el [[Regne de Sicília]] quedava partit, de manera que els reis de l'illa de Sicília rebien el títol de Reis de Trinària, mentre que els reis del territori de Nàpols mantenien el títol de reis de Sícilia.
Després del tractat, el [[Regne de Sicília]] ''(Regne de Trinària)'' quedava segregat de la [[Corona d'Aragó]], però regit per un fill dels reis d'Aragó, de la dinastia del [[casal de Barcelona]]. Constituïa així una base segura pel comerç dels mercaders catalans i valencians. Malgrat les reticències del Papa [[Bonifaci VIII]] a perdre la sobirania del territori, aquesta acabà ratificant el tractat l'any
==La Companyia Catalana d'Orient==
| |||