El 637 fou ocupada pels àrabs manats per Yazid ibn Abi Sufyan, sent després el port de [[Damasc]]. Assetjada el 1107 se'n va lliurar segons uns pagant una forta suma i segons altres mercès a l'ajut arribat al darrer moment des de Damasc, però finalment fou ocupada [[Croada noruega|pels croats]] el [[4 de desembre]] de [[1110]] després d'[[Setge de Sidó|un setge]] que havia començat el 19 d'octubre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lev |nom=Yaacov |títol=State and society in Fatimid Egypt |url=http://books.google.es/books?id=I2LwgIL_bpEC&pg=PA109&dq=sidon+december+1109&hl=ca&sa=X&ei=2hgCT5j6F82IhQewvtCyAQ&ved=0CEIQ6AEwBA#v=onepage&q=sidon%20december%201109&f=false |llengua=anglès |editorial=BRILL |data=1991 |pàgines=p.109 |isbn=9004093443 }}</ref> Entre [[1124]] i [[1244]] va pertànyer al [[regne de Jerusalem]] i fou una senyoria que portava el nom llatí de Sagitta o Sagette o Sayette, deformació de l'àrab Sayda. Després va dependre dels [[comtat de Trípoli|comtes de Trípoli]] fins el 1187 quan la va ocupar [[Saladí]] i va destruir les fortificacions. El 1228 va ser recuperada pels croats que van restaurar les fortificacions. El 1249 els musulmans la van recuperar però el 1253 hi va entrar [[Sant Lluís de França]] que la va fortificar novament. El 1260 va ser devastada pels mongols i tot seguit la van ocupar els cavallers [[templaris]], fins que el [[1291]] va passar al [[mamelucs]] d'[[Soldanat mameluc del Caire|Egipte]].
===Sidó otomana===
Línia 21:
===Independència===
La població volia la seva unió a [[Síria]] però les negociacions del 1936 va establir definitivament un estat separat. Sota el primer ministre [[Riyad al-Sulh]] (assassinat el 1951) va tenir una participació destacada a la vida nacional; el [[1943]] el Gran Líban va esdevenir república del [[Líban]]. El 1946 tenia 15.000 habitants (5.000 al segle XVIII però ja havia arribat als 15.000 vers 1914) però van augmentar per l'arribada de refugiats palestins el 1948. El 1958 Saïda va participar a la revolta contra el president [[Camille Chamoun]]. El 1980 va arribar a 117.000 habitants dels que el 80% eren musulmans [[sunnites]]. Des de 1970 la població civil va patir atacs aeris israelians i bombardejos navals per culminar amb la invasió per terra el 1982; el 1985 els israelians es van haver de retirar deixant al càrrec a les [[Forces Libaneses]], milícies de la dreta cristiana que va bombardejar el camp de refugiats palestins d'Ayn al-Halwa (Aïn el-Héloué) durant un mes fins que finalment foren obligats a abandonar la ciutat. Els palestins van dominar la ciutat fins el juny de 1991 quan l'Exèrcit Libanès va agafar el relleu. Les milícies sunnites van esdevenir la principal força i el cap sunnita local, el milionari [[Rafik Hariri]], va esdevenir primer ministre l'octubre de 1992 (fins a 1998 i altre cop del 2000 a 2004) sent assassinat el 2005.
