Simfonia núm. 7 (Bruckner): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 13:
|instrumentació= 2 [[flauta|flautes]], 2 [[oboè]]s, 2 [[clarinet]]s, 2 [[fagot]]s, 4 [[trompa (instrument)|trompes]], 3 [[trompeta|trompetes]], 3 [[trombó|trombons]], 4 [[tuba wagneriana|tubes wagnerianes]], 1 tuba contrabaix, [[timbales]] i [[instruments de corda|corda]], [[plat (instrument)|plats]] i [[triangle (instrument)|triangle]].
|moviments=
#''[[Allegro]] [[moderato]]''
#''[[Adagio]]. Sehr feierlich und sehr langsam'' [[Do sostingut menor]]. La llegenda diu que Bruckner va escriure el colp de plats al clímax d'aquest moviment en el precís moment en què es va assabentar de la mort de [[Richard Wagner|Wagner]].
#''Scherzo. Sehr schnell'' [[La m]].
Línia 19:
}}
La '''Simfonia núm. 7 en Mi major''' d'[[Anton Bruckner]] és una de les més conegudes del compositor. Va ser composta entre [[1881]] i [[1883]], i va ser revisada l'any [[1885]]. Està dedicada a [[Lluís II de Baviera]].
==Versions==
Línia 30:
==== Edició de Haas (publicada l'any 1944)====
[[Robert Haas]] intentà eliminar la influència de Nikisch, Schalk i Löwe amb l'objectiu de restaurar la concepció original de Bruckner.
==== Edició de Nowak (publicada l'any 1954) ====
[[Leopold Nowak]] va mantenir la major part de l'edició de Gutmann de 1885, incloent-hi la percussió.
L'any 1921, un grup de deixebles i companys d'[[Arnold Schönberg]] van preparar-ne un arranjament per a conjunt de cambra (consistent en 2 [[violí|violins]], [[viola]], [[violoncel]], [[contrabaix]], [[clarinet]], [[Trompa (instrument)|trompa]], [[piano]] a 4 mans i [[harmònium]]) per a la societat ''Verein für musikalische Privataufführungen'' de [[Viena]]: [[Hanns Eisler]] (1er i 3er moviments), [[Erwin Stein]] (2on mvt.) i [[Karl Rankl]] (3er mvt). La societat va desaparèixer abans que l'arranjament estiguera enllestit, i aquest no va ser estrenat fins a 60 anys després.
Línia 42:
==Ús per Hitler==
Segons l'obra de Frederic Spotts titulada ''Hitler i el poder de l'estètica'', [[Adolf Hitler]] comparava favorablement aquesta simfonia davant de la ''[[Simfonia núm. 9 de Beethoven|Novena]]'' de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]].
==Discografia==
El primer enregistrament comercial de la setena simfonia va ser degut al director [[Oskar Fried]] amb l'[[Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Berlín]] l'any 1924 per a [[Polydor]]. Juntament amb la [[Simfonia núm. 4 de Bruckner|quarta]], la setena és la més popular del compositor, tant en disc com a les sales de concert.
No manquen bons enregistraments de la setena. El darrer enregistrament de [[Herbert von Karajan]] amb l'[[Orquestra Filharmònica de Viena]], el 23 d'abril de 1989, tres mesos abans de la seua mort, per a [[Deutsche Grammophon]] i amb l'edició de Haas de 1885 ha estat qualificat per [[Norman Lebrecht]] amb el número 80 de la seua llista dels millors 100 enregistraments.<ref>Norman Lebrecht, "Masterpieces: 100 Milestones of the Recorded Century" ''The Life and Death of Classical Music''. New York: Anchor Books (2007): 252 - 253</ref> En la seua crítica de l'enregistrament de 1999 de [[Kurt Sanderling]], el crític David Hurwitz esmenta com a enregistraments de referència de la setena de Bruckner els d'[[Eugen Jochum]] de 1952, [[Bernard Haitink]] de 1978, Karajan de 1989 i [[Günter Wand]] de 1999.[http://www.classicstoday.com/review.asp?ReviewNum=2937]
| |||