Níðhöggr: diferència entre les revisions

'''Nidhogg''' (en [[Nòrdic antic|nòrdic]] occidental antic: Niðhǫggr o, menys versemblantment, Níðhǫggr) és un drac de la [[mitologia escandinava|mitologia norrena]] que viu al [[Niflheim]], a prop de la font [[Hvergelmir]], amb dues [[vibra|vibres]] més, [[Góinn]] i [[Móinn]]. Nidhogg hi rosega des de sota una de les tres arrels del freixe còsmic [[Yggdrasil]], la que arriba fins al Niflheim, intentant matar així el freixe ja que sap que, tan bon punt aquest mori o caigui, arribarà la fi del món. Les tres nornes, Urd, Verdandi i Skuld guareixen les ferides del freixe còsmic amb la sorra llecorosa de la Deu d'Urd, una font que neix devora una altra de les tres arrels del freixe Yggdrasil (cf. els [[Grímnismál]], estr. 34 ss. i la [[Gylfaginning]], cap. 15 i ss.).

 

 

Nidhogg és descrit (cf. [[Vǫlospá]], estr. 66) com un drac negre (''dimmr''), refulgent (''fránn''), amb el cos recobert de plomes, que puja volant des de les Muntanyes de la Foscor (''Niðafjǫll''), situades en el submón, plana sobre els camps de batalla i, després, torna al submón amb els morts de què s'alimenta entre el seu plomatge (compte: duu els morts entre les seves plomes i no pas, com potser fóra d'esperar, a les urpes, la qual cosa no ens hauria d'estranyar si assumim que hom hi veia una bèstia serpentiforme i les serps, com se sap, no tenen potes). A la [[Vǫlospá]] s'especifica que es nodreix de la sang dels morts, la qual xucla (cf. [[Vǫlospá]], estr. 39 i la [[Gylfaginning]], cap. 52).