Setge de Tiberíades: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripcio a la imatge Remains Of The Citadel, 1893.jpg a partir del peu de foto |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 26:
|baixes1=
|baixes2=
|campanya=
|batalla_anterior=[[Batalla de Cresson]]
|batalla_posterior=[[Batalla de Hattin]]
Línia 52:
Guiu de Lusignan i Ramon III de Trípoli es van trobar a [[Sant Joan d'Acre]] amb el gruix de l'exèrcit croat composat d'uns 1.200 cavallers, un major nombre encara d'efectius de cavalleria lleugera, probablement 10.000 soldats d’[[infanteria]] reforçats per [[arquer]]s de la flota mercantil italiana i un gran nombre de [[mercenari]]s (incloent-hi turcòplotes, arquers mercenaris turcs a cavall) manllevats gràcies a la col·laboració econòmica del rei [[Enric II d'Anglaterra]].<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 190. Walker and Company, 2006</ref> També hi acompanyava l'exèrcit croat la relíquia de la ''[[Vera Creu]]'' transportada pel [[Bisbe d'Acre]], el qual marxava en lloc del [[Bisbe de Jerusalem]], el Patriarca Heracli, que estava malalt. Quan Saladí començava a minar l'estructura de la ciutadella va rebre la notícia que Guiu estava desplaçant l'exèrcit franc cap a l'est. Els croats havien empassat l'esquer.
La decisió de Guiu de deixar la seguretat de les seves defenses s'esdevingué a conseqüència del consell de guerra celebrat pels croats la nit del 2 de juliol. D'acord amb informacions relatives al que s'havia tractat a la reunió va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Sembla que Ramon va argumentar que una marxa d'Acre cap a Tiberíades era exactament el que Saladí volia mentre que Seforis constituïa una forta posició defensiva per als croats. A més, Guiu no havia de preocupar-se per Tiberíades, la qual tot i ser una possessió personal de Ramon, ell tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. En resposta a aquest argument i a desgrat de la reconciliació Ramon va ser acusat de covardia per [[Gerard de Ridefort]], desitjós d'espolsar-se la derrota a la [[batalla de Cresson]] i per Rainald, els quals van influir Guiu decisivament per tal d'atacar-hi immediatament.
Així, Guiu va ordenar l'exèrcit marxar contra Saladí a Tiberíades, exactament el que aquest havia calculat, que resultaria més definitiu derrotar els croats en una sola batalla a camp obert que no assetjant les seves fortificacions, i així va ser a la [[batalla de Hattin]] el [[4 de juliol]]. El [[5 de juliol]], després de la batalla, Saladí va recòrrer els deu quilòmetres que el separaven de [[Tiberíades]] i va assetjar la ciutadella guardada per la Comtessa [[Eschiva de Bures]], que finalment va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva família, seguidors i pertinences.
| |||