Segon Triumvirat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: sk:Druhý triumvirát |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 9:
== La Batalla de Filipos ==
{{Article principal|Batalla de Filipos}}
L'any següent Antoni i Octavi van anar a [[Grècia]], on els assassins de Cèsar, [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]] i [[Marc Juni Brut tiranicida]], havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de [[Filipos]], a [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], la tardor de l'any [[42 aC]], significà l'enfonsament definitiu de la república romana. La victòria es devia, bàsicament, a l'actuació d'Antoni, la qual va fer créixer la seva importància dins el Segon Triumvirat.
Després de la victòria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influència, Antoni aconseguí, a més de la [[Gàl·lia Comata]], l'antiga [[Àfrica (província romana)|Àfrica]]. Més endavant, disposà d'una bona proporció de les riques províncies orientals. [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] s'adjudicà la província d'Àfrica que li era contemporània, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconseguí les dues províncies d'[[Hispània]] i l'obligació més difícil, els veterans establerts a [[Itàlia]], és a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en comú.
== El Tractat de Bríndisi ==
A causa de la repartició de zones d'influència hi hagué expropiacions i desallotjaments per tot l'[[Estat]], i no només de [[terratinent]]s, sinó que afectaren tota la població. Per això, Octavi era odiat per tots. Arran d'això, hi hagué algunes diferències entre Octavi i el germà d'Antoni, Lluci, al qual Octavi derrotà en la [[Guerra de Perusa]]. Antoni, a causa de la derrota del seu germà, tornà a Itàlia i malgrat que ambdós triumvirs refusaren emprar les legions, no obstant això lluitaren, però acabaren renovant l'aliança. El [[Tractat de Bríndisi]] de la tardor de l'any [[40 aC]] preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, [[Octàvia Menor|Octàvia]], fet que segellaria el nou pacte.
Octavi s'havia casat aquell mateix any, després de la mort de la seva primera esposa Clòdia, amb una parenta del fill de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Sext Pompeu]]. Ella li donà una filla, [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la qual seria el seu únic fill biològic. Però abans del naixement de Júlia ell rebutjà la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a [[Lívia Drusil·la]]. Per això, l'escàndol s'anà engrandint, perquè Lívia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republicà convençut [[Tiberi Claudi Neró]]. Aquesta dona, que es convertí en la seva consellera més íntima, pogué introduir al seus dos fills [[Tiberi]] i [[Drus el Vell]] a la família d'Octavi gràcies al casament. Tot i que Octavi apostà en un principi per Drus com al seu successor, després de la seva mort a [[Germània (regió)|Germània]] designà com a hereu a Tiberi.
| |||