|
'''KuchtlugKutxlug''' (pot aparèixer també com a '''Kutchlug''' o '''Kuchlug''') fou el darrer khan dels [[kara khitai]] (de facto 1211-1213, de jure 1213-1218)
Era fill de [[Tayang]], el khan dels [[naiman]]. Genguis Khan va derrotar el seu pare que dominava la [[Mongòlia]] occidental i era el cap d'una aliança de diverses forces oposades al gran khan, com el cap de la tribu djadjirat [[Djamuqa]], el cap dels [[markit]] [[Toqto'a Khan|Toqto'a-baqi]], el cap dels [[oirat]] Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, [[tàtar]], saldji'ut, i un dels clans del [[kerait]].<ref>l'aliança amb els [[ongut]] no va reeixir </ref> Potser fou a la tardor del [[1204]] quan els dos exercits es van trobar, segons Abul Ghazi prop d'un riu de l'[[massís de l'Altai|Altai]] de nom Altai-su. Tayang es volia retirar a l'altra costat de l'Altai per esgotar a l'exèrcit mongol per grans marxes i llavors agafar-la per sorpresa en algun congost, però acusat de covardia pel seu lloctinent Qorisu-batchi, Tayang va ordenar el atac; al arribar la nit els mongols eren els guanyadors.<ref> Vladimirtsov a ''The Life of Chingis-khan'', situa a Djamuqa present al final de la batalla, però el ''Yuanshi'', traduït per Krause (''Cingis Han'', 26) diu que Djamuqa i els seus, veient la força dels mongol, van abandonar el camp abans de la batalla</ref> Tayang, ferit, estava a la vora de la mort, i els principals caps van anar al combat per anar a morir, i tots van caure en combat.
KutchlugKutxlug va poder fugir amb un grup nombrós cap al [[Irtish]], però el gros del poble naiman es va sotmetre a [Genguis Khan]. El cap dels [[markit]], Toqto'a-baki, va fugir junt amb KutchlugKutxlug. El ''Yuanshi'' assegura que KutchlugKutxlug i el príncep naiman Buyurug (germà de Tayang) van dirigir la resistència, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberià, el [[Muntanyes Tarbagatai|Tarbagatai]] i les muntanyes Tchingiz), però que tots quatre van morir un darrera l'altra: Buyurug fou sorprès mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh; el 1208 Genguis khan va anar en persona a la zona de l'Irtish i pel camí se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis i li va fer de guia i KutchlugKutxlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtish i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes.<ref>la data no es indicada per Rashid al-Din, que parla sobre aquest fets; D'Ohsson la situa el [[1204]], just després de la derrota i la mort de Tayang, però Vladimirtsov la situa el [[1208]] </ref>
KuchtlugKutxlug va arribar al territori kara kithai. L'acompanyaven fidels naiman i alguns markit però aquestos es van anar a instal·lar a [[Uigúria]];<ref>però en foren expulsats pel sobirà dels uigurs segons explica Barthold a ''Turkestan'', pàgina 362</ref> en canvi KuchtlugKutxlug fou acollit al país kara khitai pel khan <ref> portava el títol de ''gur khan''</ref> Tche lu-ku, a la seva capital [[Balasagun]], i li va donar la ma de la seva filla ([[1208]]).
Aviat va planejar usurpar el tron del seu sogre i es va aliar a un dels vassalls d'aquest, el ''khwarizmshah'' [[Muhammad de Khwarizm]]; l'objectiu era enderrocar al sobirà i repartir-se els territoris kara khitai;<ref> Barthold, a ''Turkestan'', citant com a font a [[Djuweyni]] </ref> el [[1210]] el ''khwarizmshah'' es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquestos van contraatacar i van ocupar el khanat [[karakhànida]] de [[Samarcanda]], vassall de [[Khwarizm]],<ref>el ''khwarizmshah'' la va recuperar el [[1212]] expulsant al darrer khan karakhànida Othman</ref> però mentre KutchlugKutxlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a [[Uzkend]] on el ''gur khan'' tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el ''gur khan'' el va anar a combatre i el va derrotar prop de Balasagun, però al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel ''khwarizmshah'' prop de [[Taraz|Talas]], i fet presoner. L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per KutchlugKutxlug ([[1211]]); el va tractar amb deferència i fins a la seva mort el [[1213]] el va considerar el nominal sobirà, però KutchlugKutxlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu.
Entre [[1211]] i [[1213]] es va enfrontar amb Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línea del Sir Darya cap a [[Otrar]], Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu que va esdevenir la frontera entre els dos imperis.
Del [[1211]] al [[1218]] KutchlugKutxlug va governar l'imperi kara kithai. A la [[Kashgària]] els reietons turcs musulmans de la família dels [[karakhànides]], eren els seus vassalls. Quant governava, el ''gur khan'' Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhànida de [[Kashgar]], Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf; a la seva mort el [[1205]] el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad l'havia de succeir, però estava presoner; el [[1211]] KutchlugKutxlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhànides de Kashgar, però els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar (1211 o 1212). KutchlugKutxlug va fer assolar llavors la Kashgària durant tres o dos anys ([[1211]] o [[1212]] a [[1213]] o [[1214]]), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconèixer l'autoritat de KutchlugKutxlug.<ref>Barthold, ''Turkestan'', pàgines 363 a 366, citant com a font a [[Djuweyni]] i a [[Djeman Qarchi]]</ref> Va seguir una persecució religiosa. KutchlugKutxlug era probablement [[nestorià]] (com els [[naiman]]) i la seva dona, filla del ''gur khan'', era budista, i ambdós volien fer renunciar als musulmans de Kashgar i [[Hotan|Khotan]] de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan el imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgària a simpatitzar amb els mongols.
En una data desconeguda <ref>Djemal Qarchi diu el [[1211]], i Djuweyni dona el 1217-1218, diferencia que fa notar Barthold, a ''Turkestan'', pàgina 401 </ref>el rei d'[[Amaligh]], Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprès per gent de KutchlugKutxlug mentre casava i va ser assassinat. Quan KuchtlugKutxlug va atacar la ciutat d'Amaligh, la vídua, Salbak-Turkan, la va defensar i el ''gur khan'' no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de KutchlugKutxlug i un fidel aliat de Genguis Khan.
El [[1218]] Genguis va decidir enviar contra KutchlugKutxlug al general [[Djebé]] (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir Amaligh però quan hi va arribar ja KutchlugKutxlug s'havia retirat cap a la Kashgària. Balasagun i totes les ciutats de la actual regió de [[Semirechie]], van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció.<ref> Barthold a ''Turkestan'', pàgina 402 citant a Djuweyni i [[Rashid al-Din]], i la critica d'Abul Ghazi</ref> KutchlugKutxlug va fugir cap al [[Pamir]] però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol .<ref>M. Pelliot, ''Notes sur le Turkestan''</ref>
== Notes i referències ==
|
