Generalitat republicana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referències
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 26:
El traspàs dels serveis d'ordre públic permeté eliminar els governadors civils ([[11 de gener]] [[1934]]), donà lloc a la [[Junta de Seguretat de Catalunya]], que coordinava les accions autonòmica i estatal en aquesta àrea. El [[Tribunal de Cassació]], amb jurisdicció sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica.
 
El [[6 d'octubre]], en resposta a l'entrada de les dretes de la [[CEDA]] al [[govern espanyol]], el president Companys va proclamar unilateralment un «Estat Català de la República Federal espanyola» però la insurrecció va ser vençuda el mateix dia pel capità general de Catalunya, i Companys destituït i empresonat.
 
Entre octubre de 1934 i febrer de 1936, l'Estatut va ser suspès pel govern central i la presidència de la Generalitat fou ocupada per persones designades pel govern central amb el títol de governadors generals de Catalunya: Francisco Jiménez Arenas (7.10.1934-10.1.1935), Manuel Portela Valladares (10.1-23.4.1935), el polític radical [[Joan Pich i Pon]] (23.4.1935-28.10.1935), Eduardo Alonso Alonso (28.10.1935-27.11.1935), el cedista valencià [[Ignasi Villalonga]] (27.11.1935-16.12.1935) i el lliguista [[Fèlix Escales]] (18.12.1935-17.2.1936).