Germà (cosí de Justinià): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Després de l'accessió d'aquest al tron ([[527]]), encara jove, fou nomenat comandant de les tropes gregues a [[Regió de Tràcia|Tràcia]] i quasi va aniquilar als [[antes]], un poble eslau que havia envaït aquesta província.
 
En ocasió del motí de les tropes d'Àfrica sota [[Tzotzes]], que després de conquerir la província als vàndals havia estat cridat a [[Sicília]] per les tendències al motí de l'exèrcit bizantí, Germà hi fou enviat junt amb Dòmnic (''Domnicus'' o ''Domnichus'') i ''Simmac'', suposadament com a consellers. Va arriar a [[Cartago]] ([[534]]) on es va trobar que dos terços de l'exèrcit era lleial a Tzotzes <ref> Tzotzes (''Toztzas'', Τζότζας) és esmentat així per [[Teòfanes Isàuric]], però [[Procopi (historiador)|Procopi]] l'anomena Stotzas (Στότζας) </ref> i la resta estaven a la vora del motí. Va tractar suaument als soldats i va aconseguir calmar a les forces que restaven lleials, i quan Tzotzes es va acostar li va lliurar una decisiva batalla a ''Scalas Veteres'' o Κάλλας Βάταρας, a [[Numídia]], que va posar fi a la revolta. Tzetzes va fugir a [[Mauretània]]. Quan més tard és va produir a Cartago un segon intent de motí el cap dels rebels, Màxim, fou capturat i crucificat o empalat a la vista de tothom.
 
Vers el [[539]] (o màxim el [[540]]) fou cridat a [[Constantinoble ]] i enviat a defensar Síria contra [[Cosroes I de Pèrsia]]; no tenia forces suficients i encara que va fortificar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], la ciutat fou ocupada pels perses i es va haver de retirar a [[Cilícia]] ([[540]]). Aquesta derrota el va fer caure en desgracia i no se li va confiar cap comandament per un temps.
 
L'emperadriu [[Teodora (segle VI)|Teodora]] va impedir també que cap dels fills de Germà <ref>que estava casat amb Passara (Πασσάρα) </ref> pogués casar-se amb nobles bizantins destacats; el [[545]] Germà va haver de negociar l'enllaç de la seva filla, amb Joan, nebot de Vitalià el Got, tot i que la seva noblesa era un rang inferir a la de Germà; però fins i tot aquest desigual enllaç fou impedit per la cort. Un altre greuge fou que a la mort de Borais, germà de Germà, va deixar hereu a aquest i al seu fill, en perjudici de la seva pròpia dona i fills als que només va deixar el mínim legal; la filla de Borais va apel·lar i l'emperador va fallar al seu favor.
 
Germà i els seus fills Justí i Justinià (Justí havia estat cònsol <ref> Justí és probablement el cònsol del [[540]] anomenat ''Flavius Justinus'' </ref>) foren contactats per unir-se a la conspiració d'[[Artabanes]] que després de la mort de Teodora planejava matar a l'emperador Justinià i al general [[Belisari]]. Però la seva lleialtat no es va alterar i va denunciar el complot. L'emperador el va considerar sospitós de participar en el complot, però va poder demostrar la seva innocència.
 
El [[550]] l'emperador el va nomenar comandant de les forces contra els gots a Itàlia en una nova campanya de la [[Guerra gòtica d'Itàlia]]. Germà i va dedicar molt de temps i esforç i fins i tot va invertir bona part de la seva fortuna personal. Justí i Justinià van servir amb ell; també l'acompanyà la seva segona dona Matasuntha o [[Matasunta]] (Ματασοῦνθα), una princesa ostrogoda vídua del rei [[Vitigès]] i neta de [[Teodoric el Gran]]. Va reunir un gran exèrcit i va obtenir l'adhesió de molts soldats que servien sota els Gots que van prometre desertar arribat el moment ja que sospitaven que els Gots acabarien reconeixen a Matasunta. Una horda d'eslaus que havia creuat el [[Danubi]] i volia atacar [[Tessalònica]], es va retirar en assabentar-se de la seva presencia a la zona amb l'exèrcit a punt. Però abans de creuar a Itàlia es va posar malalt i va morir després de poc temps a [[Sardica]] a [[Il·líria]].