Guerra címbria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: bg:Кимврийска война |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 24:
La Guerra Cimbria ([[113 aC]]-[[101 aC]]) es va lliurar entre la [[república Romana]] i les tribus [[Protogermànic|protogermániques]] de [[cimbres]] i [[teutons]], que migraven del nord d'[[Europa]] cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament. A més, aquesta guerra va posar en una seria amenaça a [[Itàlia]], com a província romana, i a la pròpia [[Roma]], cosa que no passava des de la [[segona guerra púnica]].
Aquest enfrontament va tenir una repercussió enorme en la política interna de Roma i de l'organització del seu exèrcit. La guerra va afavorir en gran mesura la carrera política de [[Gai Mari]], els consolats i conflictes polítics van canviar diverses institucions polítiques romans i costums de l'època. L'amenaça dels cimbres, juntament amb la [[guerra de Jugurta]] contra el rei [[Jugurta]]), van inspirar les [[reformes de Mari]] de les
Finalment Roma va guanyar la prolongada i sagnant guerra -caldria remuntar-se a la segona guerra púnica per trobar unes pèrdues equiparables- amb les victòries d'[[Batalla d'Aquae Sextiae|Aquae Sextiae]] i [[Batalla de Campi Raudii|Campi Raudii]], resultant completament aniquilades les dues tribus protogermániques.
Línia 38:
A l'any següent, el [[cònsol romà]] [[Gneu Papiri Carbó]] va guiar les legions a Nòrica i després de realitzar una impressionant demostració de força, va ocupar una important posició defensiva i va exigir als cimbres abandonar la província immediatament. Aquests pensaven complir pacíficament les demandes dels romans, fins que van descobrir que Papiri Carbó els estava preparant una emboscada. Enfurismats per aquesta traïció, els cimbres i teutons van atacar als romans, destrossant gran part de les legions, i gairebé capturant al propi cònsol, a la [[Batalla de Nòrica]].
D'aquesta manera, Itàlia va quedar exposada a la invasió, i no obstant això, els cimbres i els seus aliats es van dirigir cap als [[Alps]], a l'oest, per entrar en la [[Gàl·lia]]. El [[109 aC]], van envair la província romana d'[[Arle]] derrotant l'exèrcit romà, que estava sota el comandament de [[Marc Juni Silà]]. Durant el mateix any, també van vèncer a un altre exèrcit romà en la [[Batalla de Burdigala]] (l'actual [[Bordeus]]) morint en combat seu comandant i també cònsol,
=== Desastre a Arausio ===
Línia 45:
El [[105 aC]], Roma i els seus nous líders, el [[procònsol]] [[Quint Servili Cepió el vell]] i el [[cònsol romà|cònsol]] [[Gneu Mal·li Màxim]], van decidir expulsar els invasors, resolent l'assumpte d'una vegada per totes. Per això, la República va enviar al major exèrcit mai vist des de la segona guerra púnica (probablement, el més gran de tota la història de Roma) a la zona, compost per 80.000 legionaris i 40.000 [[Tropes auxiliars romanes|auxiliars]], incloent el personal no combatent. Aquesta força va estar dividida en dues, sent liderada cada part per un dels cònsols.
Cada cònsol va guiar les seves legions per compte propi cap al riu [[Roine]], al seu pas per
{{cita |El seu sistema d'enfrontament va ser substancialment el dels celtes d'aquest període, els qui ja no lluitaven, com anteriorment ho feien celtes italians, amb el cap descoberta, i només amb una espasa i una daga, sinó amb cascos de coure amb freqüència luxosament guarnits, i amb una peculiar arma, la [[materis]], les espases llargues seguien utilitzant, així com un escut llarg i estret, el que podria indicar que també agradaven de cotes de malla. Posseïen cavalleria, però els romans eren superiors en aquell moment. El seu ordre de batalla tenia tant de brusc com d'antic. Es formaven en falanges amb el mateix nombre de files d'amplitud com de profunditat, i lligats amb cordes i grillons els components de la primera fila en les batalles perilloses.| [[Theodor Mommsen]], "Història de Roma"}}
| |||