Guillem I de Provença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 9:
=== Els seus primers anys ===
 
Guillaume i el seu germà gran [[Ratbold I de Provença]] van succeeir al seu pare [[Bosó II d'Arle]] i al oncle anomenat també Guillem, entre [[962]] i [[966]]/[[968]]. El comtat de Provença els pertanyia en indivisió, però de fet Guillem fou comte a Avinyó i Ratbold a Arle seguint la divisió efectuada a la generació precedent entre el seu pare i oncle. Es va casar casa entre [[968]] i abril de [[970]]<ref> Abans d'abril de 970 segons [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Provence.htm#_Toc147469706 Els comtes de Provença]: ''Wilelmus comes Provincie i coniunx mea Arsinna'' va donar propietats a Sant Víctor de Marsella per carta de l'abril de 970.</ref> [[Arsenda de Commenge]]<ref> La data de naixement d'Arsende generalment fixada cap a 950 podria ser més antiga ja que els fills del comte Arnau, el seu pare, van néixer probablement en els anys 930-945. Arsende seria així ben més gran que Guillem. La date de la seva mort presenta també dificultats; s'admet que se situa entre 979 i 983.</ref> filla d'Arnau, [[comtat de Comenge|comte]] de [[Comenge]] i d'Arsenda de Carcassona. Si Arsende, la seva primera dona, ha estat de vegades confosa amb Adelaida, la segona muller, de manera que només se li atribuïa una sola esposa, la controvèrsia ja està avui dia acabada<ref> Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens , ''Història general de Provença...'', pàgina 491 a [http://books.google.fr/books?id=qrwBAAAAYAAJ&pg=PA498&lpg=PA498&dq=Guillaume+Ier+de+Provence&source=bl&ots=QjkSr3A2wo&sig=_26Y3A58Ufl-iMNhDKrEK0P8Qdg&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA491,M1]: ''Els historiadors no estan d'acord sobre el nombre de les seves dones; uns li'n donen una, els altres dos, a saber Arsenda i Adelaida. Aquesta darrera estimació és la que s'ha de seguir; ja que, 1°) des de l'any 968, fins a 979, la dona de Guillem va tenir constantment el nom d'Arsende; i des de l'any 986 fins a 1026, se l'anomena Adelaida: distinció que no hauria estat exactament observat, si la mateixa persona hagués portat els dos noms. 2°) Arsenda estava ja casada amb Guillem I l'any 968; i si hagués estat la mateixa que Adelaida, aquesta hauria estat comtessa de Provença durant més de cinquanta vuit anys, el que no ha de ser admès sense fortes proves.''</ref>. D'aquesta primera unió haurien nascut:
 
* [[Odila de Provença]] dita ''Odila de Niça'' (vers 976-1032)
Línia 19:
=== L'alliberament de Provence i les seves conseqüències ===
 
En resposta al segrest de l'[[Maiol de Cluny|Abat Maiol]] el juliol del [[972]] per les bandes de [[Sarraí|sarraïns]] instal·lades al massís dels Moros des de la fi del segle IX, el comte Guillem i el seu germà Ratbold van agafar el comandament de les forces provençals reforçades per les tropes d'[[Arduí Glaber]], comte de Torí. Acorralaren als moros (alguns centenars d'homes com a molt) i els van aplanar a la [[batalla de Tourtour]] el [[973]], després els van fer fora de Provença<ref> De les fonts tardanes com la ''Crònica de la Novalaise'' i la ''Vida de Sant Bobó'' es tenen informacions novel·lades d'aquests esdeveniments.</ref>. Aquesta campanya militar contra els sarraïns conduïda sense les tropes de [[Conrad III de Borgonya]], emmascara de fet un avanç des de l'aristocràcia local i de les comunitats urbanes i pageses que havien refusat sempre fins aquí la mutació feudal, cap al poder comtal. Permeté a Guillem obtenir la sobirania feudal de fet de Provença i amb el consentiment reial, de controlar el fisc de la regió.
 
Va distribuir les terres reconquerides entre els seus vassalls, va arbitrar les diferencies i va crear així la [[feudalisme|feudalitat]] provençal<ref>Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale (879-1166), París, 1976</ref>. Amb Isarn, bisbe de Grenoble, va intentar repoblar el [[Delfinat]] i va autoritzar a un comte italià anomenat [[Ugo Blavia]] a fixar-se prop de [[Frejús]] al començament dels [[dècada del 970|anys 970]] per posar les terres en cultiu.
 
=== El seu govern i la seva fama ===
Línia 29:
* [[Constança d'Arle|Constància d'Arle]] ( [[986]]- [[1032]]) reina de França pel seu matrimoni amb [[Robert II de França|Robert II]] cap a l'any [[1000]]
 
* I una altra filla, [[Ermengarda d'Arle]], de la qual la filiació és més discutida<ref> Ermengarda és de vegades considerada com la filla d'Adelaida i d'[[Esteve del Gavaldà]].</ref>; Ermengarde d'Arle es va casar llavors amb [[Robert I d'Alvèrnia]].
 
Per tot això, fou un personatge important de les cròniques de [[Raül Glaber]] que el tracta de duc i apareix en una carta de [[992]] amb el nom de ''pater patriae'' .
Línia 44:
 
==Enllaços externs i bibliografia ==
* [http://fmg.ac/Projects/MedLands/PROVENCE.htm#_Toc147469706 Els comtes de Provence]
* Joseph Hyacinthe Albanés, ''Gallia christiana novissima'', volum 3 – Ed. 1895 ; accessible a Gallica [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k941738]
* Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, ''La Provence au Moyen Âge''
 
== Notes i referències ==
{{Referències| = 2}}