Híbrid: diferència entre les revisions

Un '''híbrid''' és un [[organisme viu]] procedent de l'[[reproducció sexual|encreuament sexual]] entre dues espècies diferents o varietats biològiques: [[espècies]] (creuament intraespecífic); [[espècies]] (creuaments interespecífics) o [[Gènere (biologia)|gèneres]] (creuament intergenèric) diferents. L'híbrid presenta una barreja de les característiques [[genètiques]] dels dos progenitors. En el cas de creuaments interespecífics, també es parla de [[mestís]]. Els híbrids obtinguts entre espècies diferents, quan són viables, són generalment [[esterilitat|estèrils]]. Genèticament, els híbrids són organismes heterozigòtics ja que posseeixen gens de diferents característiques, que poden ser tant recessius com dominants, heretats dels seus progenitors. Quan hi ha falta de gens dominants entre els seus [[al·lel]]s, es manifesten en ells els caràcters recessius. La hibridació és diferent de la [[manipulació genètica]] en el sentit que no requereix de tecnologies basades en la [[biologia molecular]].

En [[biologia]] i especificament en la [[genètica]], el terme '''híbrid''' té diferents significats, tots ells es refereixen ala descendència a través de la [[reproducció sexual]].<ref>Rieger, R.; Michaelis A.; Green, M. M. (1991). ''Glossary of Genetics'' (5th ed.). Springer-Verlag. ISBN 0-387-52054-6 page 256</ref>

#En lús general, un '''híbrid''' és sinònim d’[[heterozigosi]]: qualsevol descendència resultant de l’aparellament de dos individus homocigòtics

Des del punt de vista de la [[taxonomia]] els híbrids es refereixen a la descendència que resulta de l’entrecreuament entre animals o plantes de diferents [[tàxons]].<ref>Keeton, William T. 1980. Biological science. New York: Norton. ISBN 0-393-95021-2 page A9.</ref>

#Els híbrids entre diferents [[subespècie]]s dins una espècie (com., per exemple, el [[tigre de Bengala]] i el [[Tigre siberià]]) es coneixen com híbrids '''intraespecífics'''. Els híbrids entre diferents espècies dins del mateix [[gènere (biologia)|gènere]] (com entre [[lleó]] i [[tigres]]) de vegades es coneixen com híbrids '''interespecifics''' o creuaments. Els híbrids entre diferents gèneres (com entre l’ [[ovella]] domèstica i la [[cabra]]) es coneixen com híbrids '''intergenèrics'''. Són extremadameent rars els híbrids entre [[família (biologia)|famílies]] diferents com els que poden ocórrer entre la [[gallina]] i la [[gallina de Guinea]] <ref name="ghigi">Ghigi A. 1936. "Galline di faraone e tacchini" Milano (Ulrico Hoepli)</ref> No es coneixen híbrids entre diferents [[ordre (biologia)|ordres]] d’animals que en aquest cas rebrien el nom d’ '''interordinals'''

*''Híbrid de creuament simple'' (en anglès:''Single cross hybrids'' ) resulten del creuament de dos organismes de veritable raça de creuament ([[w:en:true breeding organism]]) i produeixen una gneració F1 anomenat un [[Híbrid F1 ]] (F1 és la forma abreujada de Filial 1, que significa "primera descendència"). El creuament entre dues línies homocigòtiques diferents produeix un híbrid F1 que és heterocigòtic; que té dos al•lels, un contribuït per cada progenitor i típicament un és [[Dominància|dominant]] i l’altre és [[recessiu]]. La generació F1 també és [[fenotip|fenotípicament]] homogènia produint una descendència que és similar a les altres..

*''Híbrids de triple creuament'' (''Triple cross hybrids'') resulta de l’encreuament de dos híbrids diferents de tres vies

Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.<ref>Keeton, William T. 1980. ''Biological science'', Page 800. New York: Norton. ISBN 0-393-95021-2 </ref>L'esterilitat es deguda al diferent nombre de cromosomes, per exemple el [[ruc]] té 62 cromosomes i el [[cavall]] 64 i la descendència (la [[mul]]a) té 63 cromosomes. Les mules i altres híbrids interespecífics són normalment estèrils ja que no poden produir [[gàmetes]] viables ja que el cromosoma extra no poden fer un parell homòleg durant la [[meiosi]] i no es forma esperma ni òvuls viables. Tanmateix s'ha informat de mules femelles fèrtils en alguns casos quan el pare és un ruc.<ref>{{cite web|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3378453&dopt=Abstract|title=McBeath S, Tan PP, Bai Q, Speed RM.|year=1988}}</ref>