Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
[[Fitxer:Comissio I congres catala.jpg|450px|thumb|Comissió tècnica: des de l'esquerra, [[Jaume Algarra i Postius]], [[Jaume Massó i Torrents]], [[Antoni Rubió i Lluch]], [[Josep Pijoan i Soteras]] i [[Joaquim Casas i Carbó]] (hi manca Antoni M. Alcover i hi sobra Algarra, d'una altra comissió)]]Assistiren al '''Congrés''' més de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Països Catalans, gairebé tots no lingüistes, quantitat que hauria estat més grossa si s'haguessin admès prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini. La participació social en el '''Congrés''' va fer que, sobretot en els actes no estrictament acadèmics, esdevingués un acte d'afirmació nacional i de retrobament dels països de llengua catalana. Aquest èxit de la convocatòria fou un testimoni del gran avanç i de la irreversibilitat de la recuperació de l'ús social de la llengua catalana des del començament de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] ([[1833]]) i significà un plebiscit nacional a favor dels lingüistes que havien de dur a terme la [[codificació]] de la llengua catalana i a favor de la [[normalització lingüística]]. El '''Congrés''' també fou l'avinentesa en què [[Pompeu Fabra]] s'acabà de fer conèixer públicament.
 
Com a representants dels diferents ''pobles de llengua catalana'', segons l'expressió emprada al Congrés, cal citar, a més dels altres congressistes i entitats i dels membres de la comissió tècnica, del Principat de Catalunya, [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]], [[Joan Bardina]], [[Marià Grandia]], [[Àngel Guimerà]], [[Joan Maragall]], [[Pompeu Fabra]], [[Manuel de Montoliu]], [[Enric Prat de la Riba]], [[Joan Rubió i Bellver]], [[Joaquim Ruyra]]; del País Valencià, [[Teodor Llorente]], [[Lluís Fullana]] i l'associació [[Lo Rat Penat]]; de les Balears [[Joan Alcover i Maspons]], [[Gabriel Alomar i Villalonga]], [[Miquel Costa i Llobera]], [[Mateu Obrador i Bennàsar]], [[Àngel Ruiz i Pablo]] i [[Llorenç Riber]]; de la Catalunya Nord, [[Juli Delpont]] i [[Esteve Caseponce]]; de l'Alguer, [[Antoni Ciuffo]] i [[Joan Palomba]].
 
Participaren en el '''Congrés''' els científics estrangers [[Körösi Albin]] (Budapest), [[Adolfo Bonilla i Sanmartín]] (Madrid), [[Göran Björkmann]] (Estocolm), [[Dimitrios Bikelas]] (Atenes), [[Joseph Calmette]] (Dijon), [[Albert Counson]] (Halle), [[Prospèr Estieu]] (Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc), [[Arturo Farinelli]] (Innsbruck), [[Robert Foulché-Delbosc]] (París), [[Pier Enea Guarnerio]] (Milà), [[Aniceto Goçalves Vianna]] (Lisboa), [[Fritz Holle]] (Berlín), Marcelino Menéndez Pelayo, membre de la presidència honorària, [[Ramón Menéndez Pidal]] (Madrid), [[Alfred Morel-Fatio]] (París), [[Kr. Nyrop]] ([[Gentofle]], Copenhage), [[Antonín Pikhard]] (Praga)[http://66.102.9.104/search?q=cache:p063j-_8u5MJ:www.bib.uab.es/pub/quaderns/11385790n11p45.pdf+Pikhart+Praga+Guimer%C3%A0&hl=ca&ct=clnk&cd=1&ie=UTF-8], [[Antonio Restori]] (Messina), [[Huch A. Rennert]] (Filadèlfia), [[Antonino Salinas]] (Palerm), [[Bernhard Schädel]] (Halle), [[Jean-Joseph Saroïhandy]] (Versailles), [[Karl Vollmöller]] (Dresden) i [[Eberhard Vogel Müller]] (Aquisgrà).
 
==Transcendència==
851.856

modificacions