Ikastola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-== Articles relacionats == +== Vegeu també ==) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Sanpelaio4.jpg|300px|thumb|right|Façana de la ikastola Salbatore Mitxelena de [[Zarautz]] ([[Guipúscoa]]).]]Una '''''ikastola'''''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Codigo=24153 ''ikastola''] {{eu}} {{es}}</ref> (neologisme [[basc]] format a partir del verb ''ikasi''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Codigo=24124 ''ikasi''] {{eu}} {{es}}</ref> -aprendre, estudiar-
Les primeres ''ikastoles'' (en basc el plural absolutiu és ''ikastolak'', i l'actiu ''ikastolek'') van aparèixer per iniciativa privada l'any [[1957]].
Línia 5:
Històricament la llengua basca havia quedat fora del sistema educatiu fins i tot en alguns casos s'havia castigat als escolars que empraven en alguna ocasió el basc dins l'escola tradicional.
El sorgiment del modern nacionalisme basc a finals de [[segle XIX]] va propiciar que l'any [[1903]] s'instaurés la
Entre els anys [[1960]] i [[1975]] es van crear unes 160 ''ikastoles'', la majoria a [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] però van tenir una extensió generalitzada a tot el territori, incloent el [[País Basc del Nord]].
Línia 11:
Les ''ikastoles'' d'abans de la tornada de la democràcia a [[Espanya]] eren totalment privades. A partir d'aquesta data, les ''ikastoles'' s'integren dins del sistema educatiu públic (algunes d'elles passen a ser escoles públiques, altres semipúbliques o privades) i per tant el concepte d'''ikastola'' ja no està associat completament a ser l'única institució educativa on s'ensenya en basc ja que el sistema educatiu basc actual comprèn tres models d'ensenyament: en basc, bilingüe i en castellà amb el basc com una assignatura.
A [[França]], però, les ''ikastoles'' tenen la mateixa situació jurídica que les escoles de [[La Bressola]] a la [[Catalunya Nord]]: són totalment privades.
Hi havia ''ikastole''s en territoris on l'alumnat majoritàriament parlava el basc com a llengua familiar (com a moltes zones de Guipúscoa) i en territoris on el basc ja no era la llengua vehicular de l'alumnat (com a [[Àlaba]] i al sud de [[Navarra]]) i en totes elles es feia ús del basc com a llengua d'ensenyament per la qual cosa en els territoris bascòfons (''euskaldunak'') es reforçava la identitat i competència de la llengua basca i en els territoris actualment no bascòfons els alumnes aprenien la llengua malgrat que els seus progenitors ja no la parlaven. Aquests nous parlants del basc provinents de les ''ikastoles'' o per altres mitjans d'aprenentatge s'anomenen ''euskaldun berriak''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Ultima=17541 ''euskaldun'' i ''euskaldun berri''] {{eu}} {{es}}</ref> (bascòfons nous).
| |||