Revisió del 23:46, 18 set 2008 modifica TXiKiBoT (discussió \| contribucions) Bots 256.199 edits m Robot afegeix: eu:Irmandades da Fala ← Edició anterior		Revisió del 17:52, 20 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: Les '''Irmandades da Fala''' (''Germandats de la Llengua'') va ser una organització [[Nacionalisme gallec\|nacionalista]] [[Galícia\|gallega]] activa entre [[1916]] i [[1931]]. Amb les ''Irmandades'' el moviment galleguista assumeix per primera vegada el [[monolingüisme]] en [[gallec]]. == Historia == El [[5 de gener]] de 1916 [[Antón Villar Ponte]], influït per [[Aurelio Ribalta]], comença des de les pàgines de ''[[La Voz de Galicia]]'' una campanya per a la creació d'una ''Liga de Amigos do Idioma Galego'' i al març publica el fullet ''"Nacionalismo galego (Apuntes pra un libro). A nosa afirmación rexonal"'', en el qual torna al tema de la defensa, dignificación i cultiu de la llengua. La proposta és ben acollida per diferents sectors [[Ideologia\|ideològics]], encara que van a ser dues la tendències principals, la d'origen tradicionalista d'[[Antón Losada Diéguez]] i la liberal demòcrata. El [[18 de maig]] de 1916 una reunió en els locals de la [[Real Academia Galega]] de [[La Corunya]] acorda la creació d'una ''Hirmandade dos Amigos da Fala'' i nombrá a Antón Villar Ponte com primer conseller. A continuació es creen agrupacions locals a [[Santiago de Compostel·la]], [[Monforte de Lemos]], [[Pontevedra]], [[Orense]] i [[Villalba (Lugo)\|Villalba]]. El [[14 de novembre]] de 1916 apareix el seu òrgan oficial, ''[[A Nosa Terra]]'', íntegrament en gallec, contant des del principi amb 2000 subscriptors. Al setembre de [[1917]] col·labora amb la [[Lliga Regionalista]] [[Catalunya\|catalana]] per a presentar-se a les eleccions [[Parlament\|parlamentàries]] de febrer de [[1918]], però solament aconsegueix competir en tres districtes i no aconsegueix guanyar en cap. De la I Assemblea Nacionalista del [[17 de novembre\|17]] i [[18 de novembre]] va a sortir un [[Manifest Nacionalista]] que va a constituir la base comuna de tots els programes del nacionalisme gallec fins a la [[Guerra Civil Espanyola]]: defineix Galícia com nació, reclama l'autonomia integral de Galícia i la cooficialitat del gallec. La II Assemblea Nacionalista tindria lloc en [[1919]] a Santiago de Compostel·la, mentre que la III seria a [[Vigo]] en [[1921]]. En la IV Assemblea de Monforte en [[1922]] les ''Irmandades'' trenquen, la germandat de La Corunya i algunes petites de la mateixa [[comarca]] seran les que mantinguin les fórmules originals, mentre que la resta constituïxen la [[Irmandade Nazonalista Galega]] dirigida per l'intel·lectual [[Vicente Risco]]. La germandat coruyesa dirigida per [[Alfredo Somoza]] i [[Ánxel Casal]] seguiren editant ''A Nosa Terra'' durant la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]]. Entre [[1929]] i [[1930]] es produí la reorganització de les ''Irmandades'' que culmina en la VI Assemblea Nacionalista a La Corunya en 1930. La VII Assemblea de Pontevedra al desembre de [[1931]] acorda la creació d'un [[partit polític]] que aglutinés el galleguisme, que durà el nom de [[Partit Galleguista (històric)\|Partit Galleguista]]. == Afiliació == A la fi de 1916, les 6 germandats locals compten amb 200 afiliats, i al novembre de 1918 són 13 germandats amb 700 afiliats, sent la més important la de La Corunya amb uns 350 afiliats. En 1919 romanien 500 i en 1924 el nombre va baixar a tan sols 200 afiliats. Després de la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] es produïx el renéixer de les ''Irmandades'' que arriben a 16 agrupacions i 700 afiliats en 1929 i ja són 46 grups en 1931. La major part dels afiliats eren intel·lectuals i membres d'altres professions liberals.

Irmandades da Fala: diferència entre les revisions