Diferència entre revisions de la pàgina «Joscelí II»

8 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.7.1) (Robot modifica: de:Joscelin II.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
[[Fitxer:County of Edessa 1131-1150.svg|thumb|upright=1.8| Final del comtat d'Édesse, de 1131 a 1150.]]
El [[1142]], Joan II Comnè tempta de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigeix d'aquest últim que li remeti la seva filla Isabel com ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els notables organitzaren aixecaments, ja que no volien una ocupació bizantina. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril de 1143 posà fi a les pretensions bizantines sobre Antioquia.<ref name="René"/>
 
Després de la mort de l'emperador, Ramon de Poitiers va assolar les possessions bizantines a [[Cilícia]] i engendra així una reacció d'hostilitat de part dels bizantins contra els rancs. A més, la rivalitat entre Ramon de Poitiers i Joscelí II havia esdevingut ruptura oberta. Aquest últim es queda generalment a Antioquia i es descuida de dotar Edessa d'una guarnició suficient. [[Zengi]], [[atabeg de Mossul]] i [[atabeg d'Alep|d'Alep]], va organitzar una expedició al [[Diyar Bakr]] oficialment contra els [[ortúquides]], però en realitat per allunyar a Joscelí d'Edessa; llavors va enviar a aquesta ciutat un exèrcit que va començar el setge el 28 de novembre de [[1144]]. Mal proveïda i insuficientment defensada, malgrat la resistència dels sirians i dels armenis, la ciutat es va haver de rendir el [[23 de desembre]] de [[1144]], i Zengi es va apoderar de la regió situada a l'est de l'Eufrates.<ref name="René"/>
 
Zengi fou assassinat el [[14 de setembre]] de [[1146]], i els armenis d'Edessa aprofitaren per revoltar-se. Joscelí II tornà llavors a la seva capital el [[21 d'octubre]] de [[1146]], però el fill de Zengi, [[Nur al-Din]], previngut, va decidir reprendre la ciutat. Joscelí II i els seus companys van haver de fugir de la ciutat. Nur al-Din hi va entrar sense massa dificultats el 3 de novembre de 1146, i va fer massacrar les habitants siríacs i armenis.<ref name="René"/>
 
La notícia de la caiguda d'Édesse va suscitar una [[segona Croada|nova croada]], però en lloc d'enfrontar-se a Nur al-Din i de intentar reprendre Edessa, els croats van atacar Damasc i no van obtenir resultats. Després de la tornada de la croada a Europa, Ramon de Poitiers fou mort el 29 de juny de 1149 a la [[Batalla d'Inab|batalla de Ma'arratha]].<ref name="René"/> A pesar d'haver perdut una bona part del seu comtat, Joscelí encara es va posar d'esquena la població cristiana siríaca saquejant el monestir de Mar Barsauma el 18 de juny de 1148. Aprofitant l'anarquia, els ortúquides es van apoderar de Gargar i de la seva regió; el seljúcida [[Masud I]] [[soldanat Seljúcida de Rüm|sultà de Rum]] es va apoderar de Marash i va assetjar Turbessel, però es va retirar per la intervenció del rei [[Balduí III de Jerusalem]]. El 1150, Joscelí va marxar a Antioquia per conferenciar amb el patriarca de la ciutat amb l'objectiu d'una defensa comuna contra Nur al-Din, i pel cami fou capturat per una partida de turcmans i empresonat a [[Alep]] el [[4 de maig]] de [[1150]]. La seva dona Beatriu va intentar defensar Turbessel contra les incursions turques cada vegada més freqüents, però acabà venent les restes del comtat als Bizantins l'agost del [[1150]] (amb l'acord del rei Balduí III) i es va refugiar al [[regne de Jerusalem]]. Joscelí II morí a Alep el 1159 després de nou anys de captivitat.<ref name="René"/>
 
== Matrimoni i fills ==
{{Finalitza taula}}
 
== Notes ==
<references/>
 
* René Grousset, ''L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient,'', París, 1949 (reimpr. 1979), 648 pàgs (ISBN 2-228-12530-X)
* René Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'', París, 1936 (reimpr. 1999)
[[Categoria:Comtes]]
 
851.856

modificacions