Polaritat química: diferència entre les revisions

[[Image:Water-elpot-transparent-3D-balls.png|thumb|right|250px|Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Lae sues càrregues es presnten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau).]]

La '''polaritat''' en [[química]] es refereix a la separació de la [[càrrega elèctrica]] que porta una molècula o als seus grups químics a tenir uns [[moment]]s elèctrics [[dipol]] o [[multipol]]. Les molècules polars (com la de l'aigua) ineractuen a través de les forces intermoleculars dipol–dipol i els [[enllaç d'hidrogen|enllaços d'hidrogen]].

La polaritat molecular depèn de la diferència en [[electronegativitat]] entre àtoms en un [[compost químic]] i l'asimetria de l'estructura del compost. Per exemple, una molècula d'aigua és polar perquè és desigual el repartiment dels seus electrons entre l'[[oxigen]] i l'[[hidrogen]] en el qual l'oxigen té més gran electronegativitat que l'hidrogen. En canvi el [[metà]] es considera que no és polar (apolar) perquè el seu [[carboni]] comparteix els electrons amb l'hidrogen gairebé de manera uniforme. La polaritat implica un gran nombre de propietats físiques incloent la [[tensió superficial]], la [[solubilitat]] i els punts de [[Punt de fusió|fusió]] i d'[[Punt d'ebullició|ebullició]].

Els electrons no sempre es comparteixen de forma uniforme entre dos àtoms que estan enllaçats; un àtom pot exercir més força dins el núvol electrònic que un altre. Aquesta "empenta" es coneix com [[electronegativitat]] i mesura l'atracció pels electrons que té un àtom concret. Es forma un "dipol" elèctric quan hi ha un desigual repartiment d'electrons en un enllaç. Les '''càrregues parcials''' (''Partial charges'') s'assenyalen com '''δ+'''. Aquests símbols van ser introduïts per [[Christopher Ingold]] i la seva esposa Dr. Hilda Usherwood l'any 1926.<ref>''The Origin of the "Delta" Symbol for Fractional Charges'' Jensen, William B. J. Chem. Educ. 2009, 86, 545. [http://www.jce.divched.org/Journal/Issues/2009/May/abs545.html Link]</ref>

Entre els exemples quotidians de molècules polars hi el sucre [[sacarosa]]. Els sucres en general tenen molts grups polars hidrogen-oxigen (-OH) i són, de manera general, molt polars.

Exemples quotidians de compostos químics apolars inclouen els [[greix]]os, olis i petroli i gasolina. Per tant les molècules apolars són insolubles en l'aigua a temperatura ambient. Tanmateix solvents orgànics apolars, com l'[[aiguarràs]], són capaços de dissoldre substàncies polars.

Image:Methane-CRC-MW-3D-balls.png |[[Metà]]: els enllaços es disposen simètricament, per tant no es forma un dpol

Image:Boron-trifluoride-elpot-3D-vdW.png |Trifluorur de bor: la disposició trigonal planar dels tres enllaços polars fa que no es formi un dipol

Les grans molècules que tenen un grup polar a l'extren unit a un altre extrem amb grups apolars són bons surfactants i poden ajudar a formar [[emulsió|emulsions]] estables o unions d'aigua i greixos. Els surfactants redueixen la tensió interficial entre l'oli i l'aigua per l'absorció de la interfície líquid-líquid.

<td></td> <td>'''Fòrmula'''</td> <td>'''Descripció'''</td> <td>'''Exemple'''</td>

<th rowspan='5'>'''Polar'''</th> <td>AB</td> <td>Molècules linears </td> <td> CO </td>

<td>HA_x</td> <td>Molecules amb un únic H</td> <td>HF</td>

<td>A_xOH</td> <td>Molècules amb un grup OH a l'extrem</td> <td>C₂H₅OH</td>

<td>O_xA_y</td> <td>Molècules amb un O a un dels extrems</td> <td>H₂O</td>

<td>N_xA_y</td> <td>Molecules with an N at one end</td> <td>NH₃</td>

<th rowspan='2'>Apolar</th> <td>A₂</td> <td> [[Molècula diatòmica|Molècules diatòmiques]] del mateix element </td> <td>O₂</td>

<td>C_xA_y</td> <td>La majoria dels compostos de carboni</td> <td>CO₂</td>