La nàusea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
corregint |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 2:
{{Inacabat|Nknudsen}}
{{Infotaula Llibre
| infoboxwidth
| nom
| image
| width_img
| text_imatge
| imatge_caption
| títol_orig
| traductor
| autor
| dibuixant
| artista_portada =
| país
| ciutat
| idioma
| sèrie
| tema
| gènere
| editorial
| data_pub
| data_pub_català = 1966 (ed. Proa)
| preu
| format
| pàgines
| capítols
| isbn
| precedit_per
| seguit_per
}}
'''''La nàusea''''' (títol original [[francès]] ''La Nausée'') fou la primera [[novel·la]]<ref>{{cite web |url= http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1964/sartre-bio.html|title= Jean-Paul Sartre - Biography|last1= |first1= |last2= |first2= |date= |work=Nobelprize.org
La novel·la transcorre en un poble similar i inspirat en Le Havre i narra la història d'un historiador, qui esdevé convençut que els objectes inanimats i d'altres situacions envaeixen la habilitat de definir-se a ell mateix, en el seva llibertat intel·lectual i espiritual, evocant al protagonista una sensació de nàusea.
És considerada una de les obres canòniques de l'existencialisme{{citació necessària}}. Sartre va ser guardonat, però finalment va refusar, el premi Nobel de Literatura l'any 1964. La Fundació Nobel el va reconéixer "per la seva obra que, rica en idees i d'esperit de llibertat i la recerca de la veritat, ha exercit una gran influència en el nostre temps". Sartre va ser un dels pocs que va refusar el [[Premi Nobel]], referint-se a aquest com una mera institució burgesa.
Línia 39:
Escrit en forma de diari, segueix la vida d'Antoine Roquentin qui, retornat d'anys de viatge, s'instal·la a la francesa ciutat portuària de ficció de Bouville per acabar la seva investigació sobre la vida d'una figura política del segle XVIII. No obstant això, durant l'hivern de 1932 una "malaltia dolça", com ell anomena a la nàusea, cada vegada afecta gairebé tot el que fa o li agrada: el seu projecte de recerca, la companyia d'un autodidacta que està llegint tots els llibres a la biblioteca local en ordre alfabètic, una relació física amb la propietària d'un cafè anomenada Françoise, els seus records d'Anny, una noia anglesa que va estimar, fins i tot les seves pròpies mans i la bellesa de la natura.
Amb el temps, el seu disgust envres l'existència el força en una quasi bogeria i odi a si mateix; encarna les teories de Sartre sobre angoixa existencial, i busca ansiosament el sentit de totes les coses que havien omplert seva vida fins a aquest moment. Però al final arriba a una revelació sobre la naturalesa del seu ésser. Antoine s'enfronta a la naturalesa
En la seva resolució al final del llibre accepta la indiferència del món físic a les aspiracions de l'home. És capaç de veure la realització no només com un lament, sinó també com una oportunitat. La gent és lliure de fer-se el seu propi significat: una llibertat que és també una responsabilitat, perquè sense aquest compromís no hi haurà cap significat.
== Personatges==
*'''Antoine Roquentin'''- El protagonista de la novel·la, és un aventurer retirat que ha estat vivint a Bouville durant tres anys. Antoine no es manté en contacte amb la família, i no té amics. És un home solitari i en el fons, sovint li agrada escoltar les converses d'altres persones i examinar les seves accions. Encara que de vegades admet intentar de trobar algun tipus de consol en la presència dels altres, també mostra signes d'avorriment i falta d'interès en la interacció amb la gent. La seva relació amb Françoise és sobretot d'higiene en la natura, els dos amb prou feines intercanvien paraules i, quan conviden l'home autodidacta
*'''Anny'''- Anny és una dona anglesa que va ser una vegada l'estimada d'Antoine. Després de trobar-se, Anny deixa en clar que ella ha canviat considerablement i vol continuar amb la seva vida. Antoine s'aferra al passat, amb l'esperança que ella vulgui redefinir la seva relació, però en definitiva és rebutjat per ella.
| |||