Legítima defensa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: es:Legítima defensa és un article bo; canvis cosmètics |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 15:
L'article 20.4 del Codi Penal disposa que per tal que es pugui apreciar una legítima defensa han de concórrer els següents requisits:
'''1.- Agressió Il·legítima:''' Aquest requisit és la premissa indispensable per a poder parlar de legítima defensa i l'element que la diferencia d'altres causes de justificació (p. ex. L'estat de necessita). També és clau per a l'eximent incompleta, ja que si es compleix aquest requisit es pot donar la justificació incompleta, encara que manqui algun dels altres, ara bé si no hi ha una agressió injusta no es pot contemplar la causa de justificació ni tan sols en la seva forma incompleta.
L'agressió injusta es pot cometre tant per acció com per omissió (en els casos de comissió per omissió o bé en els supòsits d'omissió del deure de socors), si bé ambdues conductes s'han de dur a terme d'una forma dolosa, no essent aplicable, per tant, la legítima defensa en aquells supòsits en què es sofreix una agressió il·legítima per imprudència, casos en què l'única causa de justificació a la qual ens podríem acollir seria l'estat de necessitat en la mesura en què es complissin els seus requisits.
Línia 29:
L'agressió, a més, ha de ser real, és a dir, no es pot contemplar la legítima defensa en aquells supòsits en què la persona que es defensa ho fa creient que està essent víctima d'una agressió, això és, que aquesta agressió només es concep en la seva imaginació sense que es plasmi realment. No obstant això el propi Codi Penal permet considerar la defensa putativa com un error de prohibició actuant com una causa d'exclusió de la culpabilitat si l'error era invencible o una atenuant de la pena si l'error era vencible d'acord amb els termes de l'article 14.3 del Codi Penal.
- En aquest punt és important destacar que la jurisprudència ha admès que, tenint en compte les circumstàncies del cas, la creença racional des d'un punt de vista objectiu que s'està sofrint una agressió s'ha d'admetre l'eximent, si bé no s'ha especificat si com a causa d'exculpació o causa de justificació.
L'agressió, a més, ha de ser present o actual la qual cosa implica que no es podrà apreciar la legítima defensa en aquells supòsits en què qui l'al·lega hagi actuat una vegada l'agressor ja hagi finalitzat en la seva acció injusta o bé encara no l'hagi començat, per la qual cosa per tal que ens trobem davant una legítima defensa la persona que es defensa ha de dur a terme la seva acció defensiva quan l'agressor estigui executant l'acció típica i antijurídica. No obstant això per tal que es pugui parlar de legítima defensa no es requereix que el subjecte que es defensa hagi d'esperar a què l'atac s'estigui produint efectivament, sinó que és suficient amb què s'hagi iniciat l'acció d'atac (p. ex. Quan l'agressor treu la pistola d'una funda amenaçant de mort al mateix temps és evident que l'atac ja ha començat, per tant no és necessari que hagi començat l'acció de disparar per trobar-nos davant una situació de legítima defensa). Per tant s'ha de tenir en compte que els marges per apreciar aquestes circumstàncies s'han d'observar des de la perspectiva d'un observador imparcial, d'acord amb les quals és inequívoc que s'ha iniciat l'atac al bé jurídic protegit.
Línia 44:
== Bibliografia ==
* Francisco Muñoz Conde i Mercedes García Aran, «Derecho Penal Parte General»,
== Enllaços externs==
* http://www.leychile.cl/Navegar?idNorma=30531
* http://www.pazciudadana.cl/docs/pub_20100219105019.pdf
| |||