Lilibèon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-==Articles relacionats== +== Vegeu també ==)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 5:
[[Diodor de Sicília]] parla dels lilibeus el [[454 aC]] quant eren en guerra amb [[Segesta (Sicília)|Segesta]] pel territori del riu Mazaros, però això podria ser un error.
 
No fou ciutat fins després de la destrucció de [[Mòtia]] (''Motya'') per [[Dionís el vell]] de [[Siracusa]] el [[397 aC]], quant la van fundar els cartaginesos per instal·lar als habitants de la ciutat destruïda. Fou fortificada i es va convertir en plaça forta púnica estratègicament situada i fou el seu darrer reducte a l'illa.
 
El [[276 aC]] [[Pirros]] va assetjar la ciutat i va expulsar als cartaginesos de les seves altres possessions, però per mar els púnics van enviar subministraments i Pirros va haver d'aixecar el setge als dos mesos.
 
A la [[Primera Guerra Púnica]] fou assetjada pels romans el [[250 aC]]. El setge fou cèlebre al seu temps. Els cartaginesos només conservaven Lilibea i [[Trapani|Drepanum]]. Ambdues parts van utilitzar tots els seus recurs. Himilcó defensava la ciutat i els romans van haver de bloquejar-la. Una flota cartaginesa va poder portar ajut per mar i quant el cartaginès Aderbal que era amb la flota a Drepanum va derrotar el cònsol romà P. Claudius el [[249 aC]] els romans van abandonar el setge però van romandre a la vora de la ciutat per uns anys. Al onzè any de lluita C. Lutatius Catulus va obtenir la victòria d'[[Aegates]] ([[241 aC]]) i els cartaginesos van haver de signar la pau i evacuar Lilibea i Drepanum.
 
Fou ciutat romana de província pero de certa importància i punt estratègic per la invasió d'Àfrica que es va utilitzar a la [[Segona Guerra Púnica]] ([[218 aC]]) com a base de la flota romana sota el pretor M. Aemilius, que va derrotar a una flota cartaginesa que va atacar la ciutat, i es van fer incursions a la costa africana. El [[204 aC]] Escipió es va embarcar a Lilibea cap a l'Àfrica.
 
Altre cop el jove Escipió va reunir la flota i exèrcit a Lilibea el [[149 aC]] per anar altra cop a l'Àfrica.
 
A les guerres civil fou quarter de [[Juli Cèsar]] per la seva campanya africana contra [[Juba I]] (47 aC). Fou base naval de [[Sext Pompeu]] en la seva guerra contra [[August]] el [[36 aC]].
 
El comerç amb l'Àfrica va mantenir la posteritat de la ciutat i fou la residencia habitual d'un dels dos questors de Sicília. [[Ciceró]] fou questor a Lilibea i l'anomena "splendidissima civitas". Encara era important en temps d'[[Estrabó]] en front de la decadència d'altres ciutats i va romandre prospera durant l'Imperi.
 
En una inscripció es diu que la ciutat tenia dotze tribus, i en un altre que fou colònia romana, però l'època no se sap, potser en temps d'[[Adrià]].
 
Encara després de la caiguda de l'Imperi va romandre la principal ciutat de Sicília sota els gots i vàndals. Els àrabs li van donar el nom de Marsa Alla (Port de Deu) del que deriva el seu nom modern.