Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Whig anglès»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.6.4) (Robot afegeix: kk:Виги)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
{{MF}}
{{millorar estructura}}
La paraula '''WHIG''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels oponents. Sorgeix dels Covenanters presbiterianos (els suplicants) que van marxar des del sud-oest d'Escòcia sobre [[Edimburg]] el [[1648]] en el que es va conèixer com el "Whiggamore Raid", utilitzant els termes Whiggamore y Whig (conductor de cavall en gaèlic) com a denominació despreciativa que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels covenanters escocesos, que efectivament van acabar fent-se amb el poder. Així, podem comparar als grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, i fent el símil, representen els sectors socials que més s'oposen al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del XVIII.
 
Durant la crisis de la llei d'exclusió de [[1678]]-[[1681]], el sobrenom es va donar a Anglaterra a les agrupacions que amb el temps es van convertir en el partit whig britànic, considerant que Shaftesbury va ser-ne el fundador. Defensaran els drets del Parlament i voldran excloure al pretendent Duc de York a ser rei per evitar l'absolutisme. Representen als "dissenters" (dissidents) religiosos i per tant no adscrits a la confessió tradicional anglicana a més dels comerciants. Rebutjaven l'anglicanisme intervencionista de l'església oficial i la monarquia absoluta.
En la seua Carta sobre la Tolerància de [[1689]], Locke afirma: "Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de bens externs, com el diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."
 
Durant el [[segle XVIII]], els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de las corporacions artesanals, els monopolis, les prohibicions, els peatges i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien pel desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banco d'Anglaterra i es varen generalitzar las societats anònimes, es va difondre la tolerància religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.
 
L'Estat anglès va promoure especialment el desenvolupament del comerç i de la indústria manufacturera. L'Acta de Navegació, sorgide del règim de Cromwell el 1651, es va mantenir i ampliar. Establia que el transport de totes les mercaderies procedents de o destinades a Anglaterra es faria exclusivament amb vaixells anglesos, i així trobem el desenvolupament d'una flota mercant que converteix a Anglaterra en la propietària dels mars del món.
Els Whig es va anar formant a partir dels habitants de las ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'autoritarisme monàrquic. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com [[1688]] i en [[1714]] al consolidar la victòria del constitucionalisme sobre l'absolutisme que s'erigirà com un senyal d'identitat, i contribueixen a l'assentament de la dinastia Hannover, apartant definitivament als Estuards catòlics de la Corona britànica.
 
Duran tota la primera meitat del [[segle XVIII]] van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen, com ja hem vist, personatges com Robert Walpole, Henry Pelham o William Pitt "el vell" que consolidarien la forma de fer dels Whig i el poder parlamentari. A més, prendran durant el XVIII la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.
 
Ham d'entendre que tot i les corrupcions que poguessin anar entorn dels Whigs i els seus governs, a més del faccionalisme i personalismes que els caracteritzaven, aquest grup foren els artífex del constitucionalisme sorgit del XVIII. La corrupció d'altra banda, tot i utilitzar-se, evidentment, per aconseguir beneficis personals i avantatges, es cert que va afavorir també a la presa de consciència d'uns sectors que calia que estiguessin units per governar. L'enllaç econòmic i personal va motivar per una banda la relaxació de les posicions i per altre l'interès en entrar en el Parlament per rebre aquests beneficis. Veiem com sense voler-ho i de manera contradictòria, l'intent de submissió dels Comuns via suborns implicava, alhora, que el suport parlamentari era necessari per governar, essent centre d'interès polític.
851.856

modificacions