Mariano Gómez González: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Mariano Gómez González''' (1883- Buenos Aires, 1951) fou un jurista espanyol que va ser president del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Su...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
El seu compromís amb les institucions de la República espanyola, el va empènyer a presidir personalment, sense nomenar un delegat, el primer Tribunal Especial aprovat pel govern després que es produís per motius polítics una matança de presos de presó Modelo de Madrid el [[23 d'agost]] de [[1936]]. Amb aquesta decisió el President del Tribunal Suprem va aconseguir salvar la vida a un considerable nombre d'opositors al bàndol republicà, no obstant això la decisió de presidir el Tribunal Especial va ser una de les causes per les quals va ser estigmatitzat després del triomf del bàndol nacionalista. Mariano Gómez González també va rebutjar l'oferta d'encapçalar d'un govern alternatiu a [[Madrid]] després que es traslladés el govern republicà a [[València]]. En el mes de novembre d'aquell any, es va iniciar el trasllat del Tribunal Suprem a València a causa dels avanços del bàndol revoltat encara que es va mantenir una secció delegada a Madrid. En el mes d'octubre de 1937 el Tribunal Suprem al costat del govern i el gruix de l'administració van ser evacuats novament, en aquesta ocasió a [[Barcelona]]. El [[Primer Govern nacional d'Espanya (1938-1939)|Govern de Burgos]] va crear en el mes d'agost de 1937 el seu propi Tribunal Suprem, nomenant un any després com a president al jurista [[Felipe Clemente de Diego]] que va continuar com a president en finalitzar la Guerra Civil. En el mes de gener de 1939, en produir-se l'ocupació de Barcelona pel bàndol nacional, Mariano Gómez González va haver d'exiliar-se a [[França]] i posteriorment a [[Buenos Aires]], ciutat en la qual va morir en 1951.
La depuració com a catedràtic pel bàndol [[franquisme|franquista]], sense lloc a procés contradictori algun, es va produir mitjançant [[Ordre Ministerial]] de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:
{{cita|... se separa definitivament per ser pública i notòria la desafecció dels catedràtics universitaris que s'esmentaran al nou règim implantat a Espanya, no solament per les seves actuacions a les zones que han sofert i en les quals sofreixen la dominació marxista, sinó també per la seva pertinaç política antinacionalista i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós [[Movimiento Nacional|Moviment Nacional]]. L'evidència de les seves conductes pernicioses per al país fa totalment inútils les garanties processals que, en un altre cas constitueixen la condició fonamental en tot enjudiciament, i per això, aquest Ministeri ha resolt separar definitivament del servei i donar de baixa en els seus respectius escalafons als senyors:[[Luis Jiménez de Asúa]], [[Fernando de los Ríos Urruti]], [[Felipe Sánchez Román]] i [[José Castillejo Duarte]], catedràtics de Dret; [[José Giral Pereira]], catedràtic de Farmàcia; [[Gustavo Pittaluga Fattorini]] i [[Juan Negrín López]], catedràtics de Medicina; [[Blas Cabrera Felipe]], catedràtic de Ciències; [[Julián Besteiro Fernández]], [[José Gaos y González-Pola]] i [[Domingo Barnés Salinas]], catedràtics de Filosofia i Lletres, tots ells de la Universitat de Madrid. [[Pablo Azcárate Flórez]], [[Demófilo de Buen Lozano]], [[Mariano Gómez González]] i [[Wenceslao Roces Suárez]], catedràtics excedents de Dret|Ordre del 3 de febrer de 1939, [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Educació Nacional]].<ref>[[Luis Enrique Otero Carvajal]]: ''La destrucción de la ciencia en España : depuración universitaria en el franquismo.'' [[Universitat Complutense de Madrid]], Editorial Complutense, 2006 ISBN 84-7491-808-1, pps 74 i ss.</ref>}}
== Fonts ==
| |||