Quba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Khanat de Quba}}
'''Quba''' (també Kuba, Guba i Kuwa; Judæo-Tat: Qybə / Гъуьбэ / קאובּא, abans '''Kubba''' o '''Qubba''') és una ciutat de l'[[Azerbaidjan]], capital del districte (''rayon'') del mateix nom. Té una població de 23.541 habitants. El suburbi de Qırmızı Qəsəbə (conegut també com Krasnaya Sloboda en rus) és la seu de la més gran comunitat de [[Jueus Muntanyesos]]. El districte té una superfície de 7000 km² i limita al nord el riu [[Samur]], a l'oest el rayon de Samur ([[Daguestan]]), al sud amb les muntanyes [[Shahdagh]] (4.252 metres al seu punt més alt) i Bababagh (3627 metres) que separa el districte del de [[Shamaka]].; al sud-est el rayon de [[Bakú]], i a l'est la [[mar Càspia]]. La regió natural entre la plana i la muntanya s'anomena Djaf (o Jaf); la plana entre els rius Yalama i Belbele s'anomena [[Muskur]]; just al sud es situa la comarca de Shabaran. Altres comarques son Barmak (que porta el nom pel [[barmàquides]] que s'hi van refugiar sota [[Harun al-Rashid]]), Shishpara, Tip, Khinalugh, Bodugh, Yukhari-bash, Sirt, Anakh-dara i Kabistan.
'''Quba''', '''Kubba''', '''Kuba, Guba, Kuwa''' o '''Qubba''' <ref>en Judæo-Tat: Qybə / Гъуьбэ / קאובּא</ref> és una ciutat de l'[[Azerbaidjan]], capital del districte (''[[rayon]]'') del mateix nom. Té una població de 23.541 habitants.{{quan}} El suburbi de Qırmızı Qəsəbə (conegut també com Krasnaya Sloboda en rus) és la seu de la més gran comunitat de [[jueus muntanyesos]].
 
El districte té una superfície de 7000 km² i limita al nord el riu [[Samur]], a l'oest el rayon de Samur ([[Daguestan]]), al sud amb les muntanyes [[Shahdagh]] (4.252 metres al seu punt més alt) i Bababagh (3.627 metres) que separa el districte del de [[Shamaka]].; al sud-est el rayon de [[Bakú]], i a l'est la [[mar Càspia]]. La regió natural entre la plana i la muntanya s'anomena Djaf (o Jaf); la plana entre els rius Yalama i Belbele s'anomena [[Muskur]]; just al sud es situa la comarca de Shabaran. Altres comarques son Barmak (que porta el nom pel [[barmàquides]] que s'hi van refugiar sota [[Harun al-Rashid]]), Shishpara, Tip, Khinalugh, Bodugh, Yukhari-bash, Sirt, Anakh-dara i Kabistan. La població del districte era el 1896 de 175.000 habitants dels quals 36,7% [[tats]] parlants del [[tati]], 25% d'[[àzeris]], 24% muntanyesos [[kura]] o [[kurins]] i 8% altres muntanyesos com els [[khinalug]], els djek, els [[kriz]], i els [[budugh]]. El 94% de la població era musulmana i el 76,5 [[sunnita]] i 17,5% [[xiïta]].{{quan}} Hi havia minories russa, jueva i armènia.
 
La regió forma part de l'[[Albània del Caucas]]; en època musulmana forma part del [[ShirvanXirvan]]. Shabaran, avui només unes ruïnes a la riba del riu [[Kulhan]] (en rus [[Gilkhin]]) fou un centre important poblat de cristians abans de que Shamaka arribés a capital del ShirvanXirvan. A la riba del Kulhan encara hi ha una muralla entre la mar i les muntanyes Baba Dagh. La ciutat de Qubba (després Quba) fou fundada el 1750 a la riba dreta del Kudayl ( a la riba esquerra hi ha el barri jueu de Qırmızı Qəsəbə). A la desembocadura del riu hi ha la rada de Nisabad (rus Nizovaya). A la rodalia hi ha la tomba del [[shirvanshahxirvanxah]] Kawus ibn Kaykubad (+mort el 1373).
 
Fou khanat independent del 1680 al 1816 (vegeu [[Khanat de Quba]]) i llavors unit a Rússia a la província de ShirvanXirvan (del que fou un districte). Des de 1919 va quedar dins l'Azerbaidjan sota diferents governs, que després del 1921 foren dependents de la [[Unió Soviètica]]. El 1991 Azerbaidjan va esdevenir independent.
 
==Referència Notes ==
<references />
*Enciclopèdia de l'Islam, V, 287
 
==Bibliografia==
*[[Enciclopèdia de l'Islam]], V, 287
 
{{cal coor}}
 
[[Categoria:Ciutats de l'Azerbaidjan]]