Niccolò Piccinni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: bg:Николо Пичини |
|||
Línia 5:
Alumne del conservatori San Onofrio de [[Nàpols]], va tenir com a professors a [[Leonardo Leo]] i [[Francesco Durante]] i com a company d'estudi a [[Pasquale Anfossi]]. Va compondre la seva primera [[òpera]], ''Donne dispettose'', el [[1754]]. La primera que va estrenar va ser ''Zenobia'' al [[Teatre San Carlo]], el [[1756]]. El [[1758]], va escriure una nova òpera, ''Alexandre aux Indes'' amb un llibret de [[Metastasio]].
Després, Piccinni va aconseguir un encàrrec de Roma on es trasllada el [[1758]]. Hi va tenir un èxit considerable, amb obres com ''[[La buona figliuola]]'' ([[1760]]), basada en una obra de [[Carlo Goldoni]]. Va compondre a continuació més de cinquanta noves obres líriques, i va refer ''Alexandre aux Indes'' el [[1774]]. Però va ser apreciat sobretot per les seves [[òperes buffes]]. El [[1773]], la seva reputació a Roma va començar a empal·lidir davant la d'[[Anfossi]] i el [[1776]], va acceptar una invitació de la cort de [[França]] per convertir-se en professor de cant de la reina [[Maria Antonieta d'Àustria]] i director del [[Théâtre-Italien]]. Va decidir llavors consagrar-se principalment a l'escriptura d'òperes i, el [[1778]], va compondre la seva primera [[òpera francesa]], ''[[Roland]]'', que li va suposar un important renom.
Va ser a [[París]] on va trobar un altre compositor amb qui va tenir una rivalitat ben coneguda: [[Gluck]]. Aquest últim va reformar l'òpera amb l'objectiu d'introduir-hi més veritat dramàtica. Aquesta polèmica va augmentar la notorietat de Piccinni, però li va donar al final avantatge a Gluck. L'òpera ''[[
El [[1783]] Piccinni va fer representar ''[[Didon]]'', considerada la seva obra més reeixida. El mateix any, es va acordar una pensió de la cort de França. Però a partir de [[1784]], va travessar per un període difícil i la competència d'[[Antonio Sacchini]] i d'[[Antonio Salieri]] el van posar en dificultats i algunes de les seves òperes van ser fracassos de públic, en particular ''[[Pénélope]]'' ([[1785]]). Durant la [[Revolució Francesa]], se li va retirar la seva pensió, i el matrimoni de la seva filla amb un [[jacobí]] li va valer una estada a la presó. Va tornar a [[Nàpols]] i d'allà a [[Venècia]], on va compondre ''[[Griselda]]'' ([[1793]]). Més tard, el [[1798]], va tornar a París, on va ser nomenat sisè inspector del [[Conservatori de París]]. La seva salut era llavors ja molt deteriorada i no va poder assegurar els deures del seu càrrec.
| |||