Snack: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
 
== Aspectes generals ==
Els aliments tipus '' snack '' sempre han tingut una part important en la vida i dieta de totes les persones. Un sens fi d'aliments poden ser utilitzats com '' snacks '', sent els més populars les [[papespatates fregides]], fregits de [[Zea mays|blat de moro]], [[pretzel]] s, [[Juglans regia|nous]] i '' snacks '' extrudits (Maga 2000). No obstant això, un problema interessant que ha vingut sorgint des de fa molt temps, es troba en la definició o categorització del que és un "'' snack ''" o "aliment tipus '' snack ''", ja que no es pot assignar a un sol estil de producte o aliment. A més, cert tipus d'aliments que van ser extremadament populars en el passat no van ser considerats culturalment ni històricament com a aliments '' snack '', encara que a causa de canvis dràstics en els estils de vida i en les tècniques de comercialització, aquests productes van passar a ser considerats com aliments tipus '' snack '' de la nit al dia (Booth 1990).
 
Tot i que els '' snacks '' són altament populars, a causa del seu alt contingut de sal i greix, els fabricants han hagut de lluitar durant molt de temps amb la imatge de "aliments ferralla", encara que el terme sigui alguna cosa injust, ja que és utilitzat per identificar aquells productes amb alt contingut de carbohidrats simples o sucres refinats, rics en greixos i amb quantitats elevades de sodi (COA 2002). Aquesta imatge ha canviat amb la introducció de nous substituts de greixos i algunes tecnologies com l'extrusió (Wang 1997). A més, els aliments tipus '' snack '' poden ser redissenyats per ser nutritius, contenint micronutrients, fitoquímics i vitamines antioxidants, ingredients que els fan atractius al consumidor, reunint els requeriments de regulació. També es poden elaborar algunes barreges de grans amb fruites, vegetals i alguns extractes i concentrats per a l'elaboració de productes que posseeixin un alt valor nutricional (Shukla 1994).
 
== Producció i consum ==
Una mostra clara de la importància dels '' snacks '' en el mercat d'aliments processats, són les vendes anuals d'aquests. <ref> [http://www.elsalvador.com/noticias/2006/12/04/negocios/neg11 . asp Consum de "snacks" genera $ 200 Mlls. en C.A. : 4 de desembre de 2006. ::. El Diari d'Avui <!-- Títol generat per un bot -->] </ref> Als Estats Units fins a 1997 s'ha vingut presentant un increment en les vendes, augmentant al voltant de 4 mil milions de dòlars en el període comprès entre 1990 a 1997 (Quadre 1), consumint al voltant de 10 kg per càpita. D'aquest total els '' snacks '' que principalment es consumeixen són les papespatates fregides amb un 31.7% del total i els totopos amb 20.9%, en cinquè lloc es troben els '' snacks '' extrudides amb un 5.5% (Quadre 2). A Mèxic les vendes anuals de '' snacks '' van aconseguir el 1997 un valor de 40 mil milions de pesos segons l'Associació Mexicana d'Estudis per a la Defensa del Consumidor (AMEDEC); aquesta xifra es veu sustentada en la clara preferència del públic mexicà per aquests productes salats, més que evident en els 416 pesos anuals "per càpita" gastats en el consum d'aquests (Benítez-Aguilar 1998). D'acord amb la indústria Barcel, a Mèxic, entre els '' snacks '' més consumits es troben les papespatates fregides amb 35.5% i els fregits a base de truita amb 21.3%, trobant-se els productes extrudits ('' pellets '') en tercer lloc amb 15/04 %, seguint-li els extrudits directament expandits amb un 9.3% (Quadre 3).
 
== Elaboració ==