Constel·lació de l'Escut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Plantilla:Infotaula Constel·lació
{{Infobox Constellation|
|nom = Escut |
|nomllatí = Scutum |
|abbreviation = Sct |
|genitive = Scuti |
|symbology = l'[[Escut (arma defensiva)|Escut]]|
|RA = 19 |
|dec= −10 |
|areatotal = 109 |
|arearank = 84ena |
|numberstars = 0 |
|starname = [[Alpha Scuti|α Scuti]] |
|starmagnitude = 3,85 |
|meteorshowers =[[Escútides de juny]]
|bordering =
*[[Escútides de juny]] |
bordering =
*[[Àguila (constel·lació)|Aquila]]
*[[Constel·lació del Sagitari]]
*[[Sagittarius]]
*[[Serpens|Serpens Cauda]] |
|latmax = 80 |
|latmin = 90 |
|month = Agost |
|notes=
}}
L''''Escut''' (''Scutum'') és una petita [[constel·lació]]. De les 88 constel·lacions modernes (juntament amb [[Coma Berenices]]) és una de les que fa referència a una figura històrica. El nom original: '''Scutum Sobiescianum''' (Escut dels Sobieski) fou introduït al final de [[1683]] per [[Johannes Hevelius]] com a commemoració de la victòria de les forces cristianes comandades pel Rei de Polònia [[Joan III Sobieski]] al [[Setge de Viena (1683)|Setge de Viena]]. Amb una àrea de 109 graus quadrats, Scutum és la quinta menor de les 88 constel·lacions modernes. Té unes poques estrelles brillants, [[α Scuti]] té una [[magnitud aparent|magnitud]] de 3,85. La seva posició sobre la [[Via Làctia]] li permet tenir un cert nombre d'objectes celestes interessants. Situada a 10 º per davall de l'[[línia equatorial|equador]] celeste, es visible des de qualsevol [[latitud]] terrestre.
 
El nom original: '''Scutum Sobiescianum''' (Escut dels Sobieski) fou introduït al final de [[1683]] per [[Johannes Hevelius]] com a commemoració de la victòria de les forces cristianes comandades pel Rei de Polònia [[Joan III Sobieski]] al [[Setge de Viena (1683)|Setge de Viena]].
 
==Fets notables==
 
Amb una àrea de 109 graus quadrats, Scutum és la quinta menor de les 88 constel·lacions modernes. Té unes poques estrelles brillants, [[α Scuti]] té una [[magnitud aparent|magnitud]] de 3,85. La seva posició sobre la [[Via Làctia]] li permet tenir un cert nombre d'objectes celestes interessants. Situada a 10 º per davall de l'[[línia equatorial|equador]] celeste, es visible des de qualsevol [[latitud]] terrestre.
 
==Estrelles principals==
 
===α Scuti===
 
La lluminària de la constel·lació de Scutum és α Scuti, una estrella gegant taronja de la quarta [[magnitud aparent|magnitud]] tant sols (3,85). 20 vegades mes gran que el [[Sol]] i 130 vegades més lluminosa, és lleugerament [[estrella variable|variable]], però de manera aleatòria.
 
===δ Scuti===
 
δ Scuti és el prototip d'una classe d'estrelles variables que estan sotmeses a petites pulsacions sobre molts de períodes d'algunes hores que se superposen, causant una variació mínima de la seva lluminositat. [[Caph]] (β [[Cassiopea (constel·lació)|Cassiopeiae]] és la més brillant d'aquestes estrelles.
 
Linha 77 ⟶ 68:
 
==Història==
Aquesta constel·lació és una de les dues úniques, juntament amb la [[Cabellera de Berenice]], que deu el seu nom a un fet històric: la victòria del rei [[Joan III Sobieski]] de Polònia, que conduí la defensa de [[Polònia]] i de [[Viena]] contra els exercits de l'[[imperi Otomà]] i guanyà una batalla important el [[12 de setembre]] de [[1683]]. Set anys més tard , l'astrònom polonès [[Johannes Hevelius]] anomena aquesta petita part del cel entre [[Àguila (constel·lació)|Aquila]] i [[Constel·lació del Sagitari|Sagittarius]] en el seu honor (''Scutum Sobiescianum''). La denominació oficial [[llatí|llatina]] fou acurçada després esdevenint ''Scutum''.
 
== Vegeu també ==