|
Els [[atabegs]] del '''Gran Luristan''' o '''Lur-i Burzurg''', foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori de Lurstan entre [[1155]] i [[1424]] amb capital a [[Idadj]] o Idhadj (més tard [[Malamir]], moderna Ida)de [[1056]] a [[1314]] <ref>Enciclopèdia Britànica dona 1160 a 1424 i la Irànica dona 1030 a 1355</ref>. El nom de la dinastia fou també '''Fadluwàyhides''' i '''Hazaràspides''' i deia ser d'origen sirià i haver-se establert al Luristan el [[1106]]. Van dominar el Lurtistan oriental i meridional.
El seu ancestre fou Fadloe o Fadluwayh (per això Fadluwàyhides i també Fadlawàyhides i Fadlowàyhides) que hauria abandonat Síria amb la seva gent i després de passar per l'[[Azerbaidjan]] haurien arribat vers 1106 al Luristan a la zona d'Ushturan Kuh.
== Història ==
El seu ancestre fou [[Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub]] (Fadlun segon Ibn al-Athir, -per això Fadluwàyhides i també Fadlawàyhides i Fadlowàyhides-), executat el [[1071]]/[[1072]] o [[1078]].
El primer príncep fou Abu Tahir ibn Muhammad, de la novena generació després de Fadlawayh, que va donar suport al príncep [[salghúrida]] de [[Fars]], Sunkur (1148-1161) en la campanya contra els [[XabanqaraShabankara]] i vave rebre el govern del districte de Kuhgiluya (Kuh-i Siluya) des d'oneon es va estendre pel Luristan. En realitat mai no fou atabeg de cap príncep i només va assolir aquest títol; es vav fer independent de Sunkur el [[1155]].
El seu fill Malek Hazarasp (peldel qual la dinastia és anomenada ''Hazaràspida'') el va succeir el [[1203]]/[[1204]] i la duradallargada del seu regnat és desconeguda ja que les dades donades van entre [[1229]]/[[1230]] i [[1252]]/[[1253]]. Va reforçar la seva posició expulsant a la tribu xulshul (que va emigrar a Fars) i va fer la guerra amb èxit contra els [[salghúrides]]. Va rebre del califa al-Nasir (1180-1225) el títol d'atabeg (potser simplement una confirmació). Fou vassall del [[khwarizmxahkhwarizmshah]] Ala al-Din Muhammad (vers 1117-1120) i després del seu fill Djalal al-Din Manguberti (1225-1230) que es va casar amb una filla seva. Va estendre els seus dominis fins l'oest d'Isfahan i va expulsar a la tribu Shul. Va restar neutral entre el khwarizmshah i el califa abbàssida.
La seva successió es incerta. Apareixen esmentats dos fills, Imad al-Din (vers 1248/1249) i Nusrat al-Din (vers 1251/1252) però no s'indica que fossin atabegs. Un tercer fill, Tekla (Takla), nascut de Malek Hazarasp i una princesa salghúrida apareix tot seguit, amb el títol d'atabeg, segurament a partir de [[1257]] o [[1258]]. Va derrotar als salghúrides i va acompanyar a [[Hulagu]] a [[Bagdad]] però quan el darrer califa fou assassinat ([[1258]]), el va abandonar i es va dirigir al Luristan. Hulagu va enviar un exèrcit que el va fer presoner i el va executar a Tabriz vers [[1259]]. El va succeir el seu germà Shams al-Din Alp Arghun que va haver de reconstruir el país assolat pels mongols i que segurament va reconèixer la sobirania mongola, però no fou confirmat.
Durant un temps la dinastia pràcticament desapareix de les cròniques, i apareixen uns noms d'emirs (Nizam al-Din Mahmud vers, Mubaraz al-Din Hazarasp, Hasanwayh I i Mubariz I) dels que no se sap gaire cosa; vers la meitat del segle XII amb la decadència seljúcida la dinastia fou independent.
Les noticies reapareixen el [[1228]]/[[1229]] amb [[Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz]] que va morir en lluita contra els mongols ilkhànides ([[1260]]). El va seguir [[Kutb al-Din Mubariz II]] (1260-1261), i a aquest Nizam al-Din Hasanwayh II (1261-1264) i després [[Nusrat al-Din Ibrahim]] (1264-1266). Llavors va pujar al tron [[Tayyibshah]] o Taib Shah (1264-1282) al que va succeir el seu germà Baha al-Din Ismail, mort de manera natural el 1289/1290; el poder va passar al seu fill Nizam al-Din ibn Baha al-Din i al cosí Giyath al-Din ibn Djalal al-Din, que van governar junts però sense cap poder efectiu. El [[1312]]/[[1313]] es va produir una revolta contra els ilkhànides que fou sufocada Sharaf al-Din Muzaffar i a l'any següent (1313/1314) apareix al tron un personatge d'obscur origen anomenat Ardashir, que fou eliminat el febrer/març de [[1314]] pel mateix Sharaf al-Din Muzaffar, que fou el fundador de la dinastia [[muzaffàrida]]. El 1354 o 1355 apareix un xeic shabankara esmentat com Malik Ardashir (¿el mateix Ardashir de 1314?) revoltat contra els muzaffàrides, ara sota Mubaraz al-Din, que va enviar al seu fill Mahmud i el va obligar a fugir. El 1363/1364 es parla d'un hakim dels shabankara que obeïa als muzaffàrides. A finals del segle el pañís shabankara era un feu del príncep ak koyunlu Baysonkur. Es possible que la dinastia fadlawàyhida conservés algun poder local fins [[1424]].
El seu personatge cultural més notable fou l'historiador [[Muhammad ibn Ali Shabankarai]].
Va governar fins el [[1274]]/[[1275]] i el va seguir el seu fill Yusufshah I, que va anar a la cort del Il-khan [[Abaqa]] que li va permetre retornar al seu país com a tributari i li va reconèixer el seu títol, i a més va afegir al seu govern el [[Khuzestan]], Kuhgiluya, Golpayagan i [[Firuzan]] (prop d'[[Esfahan]]). Es va amoïnar pel benestar del seu poble; fou lleial al il-khan al que va ajudar durant la incursió de Barak Khan des de [[Transoxiana]], i el 1282 va donar suport al nou khan Ahmed, però aquest fou derrotat; va poder guanyar la benevolència del seu germà [[Arghun Khan]] que finalment li va reconèixer les seves possessions el [[1284]].
A la mort de Tamerlà ([[1405]]) Pir Ahmad fou deposat altre cop pel successor Mirza [[Pir Muhammad]] i empresonat, però fou alliberat i va retornar al poder el [[1408]]/[[1409]]; Al cap de molt poc temps fou deposat per una revolta popular i el va succeir el seu fill Abu Said que va regnar fins el [[1417]]. El va succeir el seu fill Shah Husayn, assassinat el [[1424]] per un parent de nom Ghiyat al-Din, net de Malek Hushang, que es va fer amb el poder; uns mesos després el timúrida [[Shah Ruk]] va ocupar el país i va expulsar a Ghiyat al-Din acabant amb ell la dinastia. El territori fou annexionat als dominis timúrides el 1433/1434.
== Llistalista d'atabegs ==
*[[Fadlawayh]] 1155-1202
=== Dinastia Fadluwàyhida o Hazaràspida ===
*[[Nusrat ad-Din Malek Hazarasp]] vers 1202-1230 o 1253
*[[Imad al-Din]] ? vers 1230-1248
*Abu Tahir ibn Muhammad Ibn Fadluwayh (o Ibn Fadluya) 1155-1202
*[[Nusrat al-Din Talha]] ? vers 1248-1253
*[[Tekele ibn NasrNusrat ad-Din]] Malek Hazarasp vers 12531202-12591230 o 1253
*[[ShamsImad adal-Din Alp Arghun]]? vers 12591230-12741248
*[[YusufshahNusrat I]]al-Din Talha ? vers 12741248-12881253
*Tekele ibn Nasr ad-Din vers 1253-1259
*[[Afrasiyab I]] 1288-1296
*[[NusratShams ad-Din IIAlp Ahmad]]Arghun 1296vers 1259-1330 o 13331274
*[[Rukn al-Din Yusufshah II]] 1330I overs 13331274-1339/13401288
*[[Muzaffar al-Din Afrasiyab II]]I 1339/13401288- vers 13501296
*Nusrat ad-Din II Ahmad 1296-1330 o 1333
*[[Nawr al-Ward]] vers 1350-1355
*Rukn al-Din Yusufshah II 1330 o 1333-1339/1340
*[[Shams ad-Din Pashang]] 1355-1378/1379 ▼*Muzaffar al-Din Afrasiyab II 1339/1340- vers 1350
*[[Malik Hushang]] vers 1378/1379-1380
*[[MalikNawr Pir Ahmad]]al-Ward vers 13801350-13881355
▲* [[Shams ad-Din Pashang ]] 1355-1378/1379
*[[Malik Uways]] vers 1388-1393 ▼*[[Malik Pir Ahmad]] (segona vegada)Hushang vers 13931378/1379-13961380
*Malik Pir Ahmad vers 1380-1388
▲* [[Malik Uways ]] vers 1388-1393
*Malik Pir Ahmad (segona vegada) vers 1393-1396
*Vacant 1396-1397
*[[Malik Pir Ahmad]] i [[Afrasiyab III]] (junts) 1397-1405
*[[Malik Pir Ahmad]] (sol) 1405-1406
*Tron vacant sota autoritat del timúrida [[Pir Muhammad ibn Umar Shaykh ibn Timur]] 1406-1408
*[[Malik Pir Ahmad]] (quarta vegada) 1408/1409-1412
*[[Abu Sayid]] vers 1412-1417
*[[XahShah Hussein]] vers 1417-1424
*[[Ghiyath al-Din]] 1424-1425
*Als timúrides 1425-1449.
==Nota ==
<references/>
==Bibliografia==
*A. Mouradgea d'Ohsson, ''Histoire des Mongols'', Amsterdam, 1852.
*[http://books.google.cat/books?id=q_189OeDwSMC&pg=PA698&lpg=PA698&dq=Cawuli&source=bl&ots=zM33mbLyIJ&sig=4qEr2igdtW8mpFcklDxPRiuHpJY&hl=ca&ei=ayU0TrOfIcmAhQeG_5SYCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEYQ6AEwBQ#v=onepage&q=Cawuli&f=false ''Encyclopaedic ethnography of Middle-East and Central Asia: A-I''], Volum 1, editat per R. Khanam
| 