Ostracodes: diferència entre les revisions

Els '''ostràcodes''' (''Ostracoda''), nom que deriva del [[grec]]:''óstrakon'' que significa ''closca'' és una [[Classe (biologia)|classe]] dins [[Crustacea]]. S’han identificat unes 65,000 espècies en total (13.000 existents en l’actualitat),<ref>{{cite book |author=Richard C. Brusca & Gary J. Brusca |title=Invertebrates |year=2003 |publisher=[[Sinauer Associates]] |edition=2nd |isbn=9780878930975 |chapter=}}</ref> agrupades dins diversos ordres.

Els ostràcodes són petits crustacis, típicament amb una mida al voltant d’un mm, però varien des de 0,2 mm a 30 mm en el cas de ''[[Gigantocypris]]''. El seu cos està aplanat de banda a banda i protegits per una mena de closca [[bivalva]] quitinosa o calcària Aquest grup podria no ser [[monofilètic]]];<ref>{{cite book |author=Richard A. Fortey & Richard H. Thomas |title=Arthropod Relationships |year=1998 |isbn=9780412754203 |publisher=[[Chapman & Hall]]}}</ref> i la seva [[filogènia molecular]] roman ambigua.<ref>{{cite journal |author=S. Yamaguchi & K. Endo |title=Molecular phylogeny of Ostracoda (Crustacea) inferred from 18S ribosomal DNA sequences: implication for its origin and diversification |journal=[[Marine Biology (journal)|Marine Biology]] |volume=143 |issue=1 |pages=23–38 |year=2003 |doi=10.1007/s00227-003-1062-3}}</ref>

En la majoria dels ostràcodes els ous es ponen directament dins l’aigua com a plàncton o s’enganxen a la vegetació o el substrat. Tanamteix en algunes espècies es ponen dins la seva closca i queden protegits.

Tenen molts depredadors, per exemple alguns [[Cuspidariidae]] els detecten amb els cilis i els succionen.<ref>{{cite book |author=John D. Gage & Paul A. Tyler |title=Deep-Sea Biology: A Natural History of Organisms at the Deep-Sea Floor |publisher=[[University of Southampton]] |isbn=9780521336659}}</ref> Altres animals més complexos també depreden els ostràcodes per exemple alguns amfibis.<ref>{{cite web |author=C. Michael Hogan |year=2008 |title=''Rough-skinned Newt ("Taricha granulosa")'' |work=[[Globaltwitcher]], ed. N. Stromberg |url=http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=43182}}</ref>

Alguns ostràcodes tenen un òrgan lluminós on es produeixen productes químics luminiscents.<ref>{{cite journal |title=Bioluminescence: Chemical Principles and Methods |chapter=The ostracod ''Cypridina'' (''Vargula'') and other luminous crustaceans |author=Osamu Shimomura |url=http://books.google.cat/books?id=DNrTfH5PcWoC&pg=PA49 |isbn=9789812568014 |publisher=[[World Scientific]] |year=2006 |pages=47–89}}</ref> La majoria fan servir la [[bioluminiscència]] com a defensa davant dels depredadors, però d’altres l’usen en l’aparellament (només s’ha observat al Carib). A [[Malàisia]] els ostràcodes s’anomene "sorra blava" ja que brillen en la foscor de la nit.

Els ostràcodes són especialment útils en la bio[[estratigrafia]] dels estrats marins a escala regional o local, i són valuosos indicadors de paleoambients per la seva presència estesa, mida petita i closca generalment fàcilment conservable.

Ecològicament, els ostràcodes marins formen part del [[zooplàncton]] o (de manera més comuna) són part del [[bentos]], i viuen sobre o dins de la capa superior del sòl marí. Molts ostràcodes, especialment els [[Podocopida]], es troben també en l’aigua dolça o en espais terrestres per exemple en sòls forestals humits de Sudàfrica, Austrália, Nova Zelanda i Tasmània.<ref>{{cite journal |url=http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Bio11Tuat02-t1-body-d1.html |journal=[[Tuatara (journal)|Tuatara]] |volume=11 |issue=2|year=1963 |title=The Terrestrial Plankton |author=J. D. Stout |pages=57–65}}</ref> Tenen un rang ampli de dietes, i el grup inclou carnívors, herbívors, carronyers i filtradors d’aliment.