Massacre de Novotxerkassk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.3) (Robot afegeix: lt:Novočerkasko įvykiai
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
La '''Massacre de Novotxerkassk''' <ref>[http://soviethistory.org/index.php?page=subject&SubjectID=1961novocherkassk&Year=1961 1961: Novocherkassk Massacre]</ref> es produí durant la revolta que començà el [[2 de juny]] de [[1962]] a la ciutat de [[Novotxerkassk]]. Els aldarulls van ser resultat directe de la mancança de menjar i provisions, així com de les pèssimes condicions de treball a la fàbrica. La protesta s'inicià l'1 de juny a la Fàbrica de Locomotores Elèctriques [[Semion Budionni|Budionni]], quan, els treballadors de la foneria i la forja aturaren el treball després que la direcció de la fabrica es negués a escoltar les seves demandes. La vaga i les discussions posteriors s'havien estès per tota la fàbrica al vespre.
 
La tensió començà quan el govern de [[Nikita Khrusxov]] doblà el preu de la carn i la mantega l'1 de juny, alhora que incrementava les quotes mínimes de producció per cada treballador,<ref>Vladislav Zubok and Constantine Pleshkov, ''Inside the Kermlin's Cold War: from Stalin to Khrushchev'', Harvard University Press, p. 262</ref> reduint per tant els seus salaris.<ref name=Hosking>Hosking, Geoffrey. A History of the Soviet Union, [[Fontana Press]], London 1992.</ref> Culminà en una manifestació fins l'ajuntament i la caserna principal de la policia, i la vaga s'estengué a d'altres empreses després que la policia detingués a 30 treballadors.
 
Les explicacions sobre la resposta del govern són variades i sovint entren en conflicte: hi ha debat sobre qui disparà sobre els manifestants, si va ser l'[[exèrcit soviètic|exèrcit]] o el [[KGB]]. Alguns afirmes que un oficial de l'exèrcit es negà ordenar als seus homes a disparar contra els manifestants, i que els trets d'avís a l'aire del KGB van impactar diversos nens que s'havien enfilat als arbres.<ref name=Hosking/>
 
D'acord a les fonts oficials que actualment es poden consultar, 22 manifestants van morir pel foc de les metralladores de l'exèrcit soviètic,<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,827865,00.html And Then the Police Fired], ''[[TIME Magazine]]'', October 19, 1962</ref> i 87 més van resultar ferits, dels quals 3 moririen posteriorment. Després de les manifestacions inicials, s'establí el [[toc de queda]] a la ciutat. Els cadàvers van ser enterrats en secret als cementiris d'altres ciutats de l'[[oblast de Rostov]]. Tot i això, al matí següent, diversos centenars de manifestants es reuniren de nou a la plaça. 160 van ser detinguts, dels quals 14 van ser jutjats en judicis-espectacle, dels quals 7 van ser comdemnats a mort. La resta van ser comdemnats a penes d'entre 10 i 15 anys de presó.<ref>Taubman, William. Khrushchev: The Man and His Era, First Edition, [[W. W. Norton & Co.]], [[New York]], NY. 2003.</ref>
 
Després dels incidents, el govern soviètic va fer arribar subministraments extraordinaris de menjar a la regió i començà una investigació. Seguiren més detencions de treballadors, així com es sotmeté a [[consell de guerra]] a diversos oficials involucrats. Segons [[Aleksandr Soljenitsin]], diversos ferits i les seves famílies van ser deportats a Sibèria.