Salvador Vilaseca i Anguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
tipografia i unicodi |
retocs + orto |
||
Línia 1:
'''Salvador Vilaseca i Anguera''' ([[Reus]], [[17 d'abril]] de [[1896]] - [[13 d'abril]] de [[1975]]) fou un [[historiador]] i [[metge]] [[Catalunya|català]].
'''Salvador Vilaseca i Anguera''' va néixer a [[Reus]] el [[17 d'abril]] de [[1896]]. Estudià a Reus, i mes tard a les universitats de [[Madrid]] i [[Barcelona]]. De jove fou membre destacat de l'[[Agrupació Excursionista de Catalunya|Agrupació Excursionista de Reus]] i s'interessa molt especialment per la geologia i per les ciències naturals, carrera que va començar a estudiar, a Madrid, però que finalment va canviar per la de metge, temes sobre es que va publicar alguns treballs ([[1915]]-[[1923]]).▼
▲
Va militar a la [[Joventut Nacionalista]] de Reus ([[1918]]).
Va ser membre -entre d'altres– de l'
Fou redactor en cap de la Revista del [[Centre de Lectura]] (des [[1926]] a [[1929]]). Les seves recerques per la Catalunya meridional li van donar un gran prestigi científic, alhora que li van permetre la formació d'una important col·lecció arqueològica (exposada el [[1932]] al Centre de Lectura i visitada pel president [[Francesc Macià]] i pel conseller [[Ventura i Gassol]]) i que
El [[1933]] va fundar junt amb altres el Museu de Reus (que es va anomenar Prim-Rull), inaugurat el [[14 d'abril]] de [[1934]], del que va ser el primer director, càrrec que va exercir fins a la mort. Va cofundar el [[1936]] el Col·legi de metges forenses de l'Audiencia de Barcelona. El [[1938]] fou metge de la presó preventiva de Reus, càrrec en el que va continuar desprès de la guerra però va haver de fer front a un expedient de depuració polític, que va ser sobresegut el [[1941]], i aquest mateix any Martínez Santa Olalla el va nomenar Comisario Provincial de Excavaciones (posició que va mantenir fins el gener del [[1970]]), càrrec honorari però efectiu per a la investigació.▼
▲El [[1933]] va fundar junt amb altres el Museu de Reus (que es va anomenar Prim-Rull), inaugurat el [[14 d'abril]] de [[1934]], del que en va ser el primer director, càrrec que va exercir fins a la mort. Va cofundar el [[1936]] el Col·legi de metges forenses de l'
El [[1939]], per l'exili del Dr. Francesc Abelló, va assumir la direcció del Institut Pere Mata, manicomi local, càrrec pel que fou nomenat en ferm l'any següent. El [[1942]] va guanyar plaça com a forense titular a Reus. Es va jubilar al [[Institut Pere Mata]] el [[1960]] i al Jutjat al [[1968]].
El [[1971]] es va encarregar del trasllat de les restes de [[Joan Prim]] a Reus. Fou membre de dotzenes d'entitats culturals i reconegut per universitats i
▲El [[1971]] es va encarregar del trasllat de les restes de [[Joan Prim]] a Reus. Fou membre de dotzenes d'entitats culturals i reconegut per universitats i Acadèmies. Va rebre tanmateix molts premis. Va publicar tres centenars de llibres, monografies, articles i opuscles. Pòstumament va rebre la medalla d'or de la ciutat ([[1975]]) i el seu retrat va ser inclòs a la Galeria de fills Il·lustres de Reus. Va morir el [[13 d'abril]] de [[1975]]. A mes del Museu ja esmentat que avui porta el seu nom, te també dedicat un carrer a la seva ciutat natal (l'Avinguda del Dr. Vilaseca)
Les seves obres
*''Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona'' (1918)
Linha 24 ⟶ 23:
*''Hospitals medievals de Reus'' (1958)
*''Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII al XVI'' (1961)
*''Museu Municipal de Reus. Guía'' (1963, en col·laboració amb la seva filla
*''Reus y su entorno en la Prehistoria'' (Reus 1973)
*''Las industrias de cantos rodados del Cabo de Salou'' (1975)
| |||