Pensament xinès: diferència entre les revisions

 

== Principals escoles ==

El [[daoisme]] és:

* Una escola filosòfica basada en el ''[[Daodejing]]'' i en el ''[[Zhuangzi (llibre)|Zhuangzi]]''. Aquest seria el daoisme filosòfic, en xinès ''Dàojiā'' (道家).

L'[[alquímia]], l'[[astrologia]], la [[gastronomia xinesa|cuina]], diverses [[arts marcials]], la [[medicina tradicional xinesa|medicina tradicional]], el [[fengshui]], i molts estils de les disciplines de l'entrenament de la respiració del [[qigong]], tenen certa relació amb el daoisme.

 

El [[confucianisme]] és el conjunt de doctrines morals i socials ensenyat per [[Confuci]]. El nom en xinès de la seva escola es podria traduir com a Escola dels lletrats. El confucianisme ha exercit una gran influència sobre la Xina, [[Corea]], el [[Vietnam]] i el [[Japó]]. El [[cànon confucià|cànon]] de la filosofia confuciana el componen principalment els ''[[Quatre Llibres]]''. Va ser la doctrina oficial de la Xina fins al [[1912]], quan es va proclamar la República.

 

Una família era una prefiguració de l'Estat. Així, la família era vista com un petit regne amb jerarquies, protocols i mètodes de govern, i l'Estat com una gran família en la que hi ha d'haver afectes, relacions i obligacions morals. En la família, els membres estan jerarquitzats mitjançant un complex sistema. Pel confucianisme, l'estima, l'amor i les relacions que hi havia entre els membres havien d'estar graduades, entre altres coses, segons cada persona i el seu lloc.

 

El [[moïsme]] va ser fundat pel filòsof [[Mozi]], que promovia la filosofia de l'amor universal (''jian ai''), és a dir, el mateix afecte cap a tots els individus. En el moïsme, la moral no està definida per la tradició, sinó per una guia moral constant paral·lela l'utilitarisme. La tradició no és consistent, i els humans necessiten un individu fora de la tradició perquè els digui quines tradicions són acceptables. La moral ha de promoure els comportaments socials que maximitzin la utilitat general.

 

* ''Shi'' (势shì), legitimitat, energia o carisma.

 

L'[[escola dels noms]] es preocupava per les definicions de les coses i per la relació entre el nom d'una cosa i la seva actualitat. Un dels seus representants més rellevants va ser [[Gongson Long]].

 

L'[[escola del Yin-Yang]] va ser una escola cosmològica que explicava l'univers en termes naturalistes segons les interrelacions dels principis del [[yin]] i del [[yang]] i dels [[cinc processos]] (''wuxing''). El seu fundador va ser [[Zou Yan]].

 

[[Fitxer:Buddha lantau.jpg|thumb|Estàtua de Buda a l'illa de Lantau (Hong Kong)]]

El [[budisme]] va arribar a la Xina per les [[rutes de la seda]] a principis de la nostra era. Va seduir els intel·lectuals (''fojia'') que hi van trobar semblances amb el pensament xinès tradicional (sobretot amb el daoisme), i les capes populars (''fojiao'') que, pel seu cantó, van ser atretes per la noció innovadora de '[[compassió]]'. Així es va estendre un tipus de budisme barrejat amb les concepcions xineses que es va desenvolupar paral·lelament a un budisme més ortodox.

* '''Shanshui''' ("muntanya i aigua", "muntanyes i rius").

 

Els pensadors del [[taoisme tardà]] van combinar elements del confucianisme i el taoisme i van reinterpretar textos filosòfics bàsics com el ''Yijing'', el ''Daodejing'' (comentat per [[Wang Bi]]) i el ''Zhuangzi'' (comentat per [[Guo Xiang]]).

 

Malgrat el renom de les tres grans tradicions del confucianisme, el daoisme i el budisme, el [[neoconfucianisme]] va combinar les seves idees en un marc més metafísic. En aquest pensament destaquen els conceptes del ''li'' (principi), el ''qi'' (força vital), el ''[[taijí]]'' (la veritat última) i el ''xin'' (ment).