Anton Denikin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot modifica: fr:Anton Dénikine |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
En veure el caos al front i la descomposició de Rússia va oposar-se ferotgement als bolxevics. Va seguir al Don al general Kornilov i allà van alçar-se a finals de 1917 com a 'Exèrcit de Voluntaris'. En morir [[Lavr Georgevitx Kornilov|Kornilov]] al Kuban, Denikin va asumir la direcció d'un incipient moviment blanc (en oposició al roig dels revolucionaris el blanc simbolitzava la puresa).
Denikin asumeix la direcció d'un grup de rebels sense esperança rodejats de bolxevics però posa en marxa una sorprenent capacitat militar, trenca el setge i [[República Verda|consolida un exèrcit blanc al sud de Rússia]] amb brillants operacions militars. El gener de 1919 funda les Forces Armades del Sud de Rússia (FASR) que llencen una ofensiva contra [[Moscou]] arribant a ocupar la futura Stalingrad (en temps tsaristes anomenada Tsaritsin). Rodejat per nacionalistes ucraïnesos, bolxevics i anarquistes acaba aturant l'ofensiva a causa de la manca del suport promés pels aliats. Llavors comença una retirada cap a [[Crimea]] i ha de dimitir esent succeït pel general Wrangel. Deinkin es refugia primer a [[Constantinoble]] on escapa per poc d'un atemptat comunista. Marxa a Anglaterra, França i, el 1945, als Estats Units. Allà mor el 8 d'agost de 1947.
A l'exili Denikin va dedicar-se a escriure els seus records a 'La descomposició de l'armada i el poder' (1921). En esclatar la [[Segona Guerra Mundial]] els [[nazisme|alemanys]] li van oferir encapçalar un exèrcit rus antibolxevic però Denikin es va negar car no volia entrar a Rússia al front d'un exèrcit estranger.
| |||