Constel·lació de la Llebre: diferència entre les revisions

No s'ha de confondre aquesta constel·lació amb [[Llop (constel·lació)|Lupus]], ja que el seus noms en llatí només es diferencien en una lletra.

 

 

[[Arneb]] (α Leporis) és una [[supergegant]] vermella de [[magnitud aparent]] 2,58. Distant al voltant de 1.300 [[any-llum|anys-llum]] (encara que a aquesta la mesura és molt imprecisa, l'estrella podria ser 300 anys-llum més a prop o més enfora), és per tant molt brillant ([[magnitud absoluta]] − 5,40). 60 vegades més gran que el [[Sol]], 10.000 vegades mes lluminosa, 15 vegades més massiva, el seu diàmetre es de 0,5 [[unitat astronòmica|ua]].

 

 

[[Nihal]] (β Leporis), la segona estrella de la constel·lació, és una [[gegant groga]] de magnitud 2,81. És una [[estrella doble]], el seu company es per ella mateixa una [[estrella doble eclipsant]].

 

 

Encara hi ha dos altres estels que són suficientment brillants per ser vists fàcilment a l'ull nu: ε Lep (magnitud 3,19) i μ Lep (magnitud 3,29).

Lepus conté també Gliesse 229B la primera [[nana bruna]] que fou detectada amb certesa. És d'una magnitud aparent de 8,15, i dista 19 anys-llum.

 

 

Aquesta constel·lació conté també [[Messier 79|M79]], un [[cúmul globular]] distant 70.000 anys-llum, la [[nebulosa planetària]] [[IC 418]], el [[cúmul obert]] [[NGC 2017]] (un sistema estel·lar múltiple), la [[radiogalàxia]] [[NGC 1710]], i [[NGC 1784]] i [[NGC 1964]], dues [[galàxies espirals]].

 

Lepus és una constel·lació antiga. Els astrònoms [[Antic Egipte|egipcis]] la consideraven la Barca d'[[Osiris]] (la proximitat amb l'[[Eridà (constel·lació)|Eridà]], que representava el [[Nil]], ajudava). Esmentat per primera vegada com a ''Llebre'' per [[Eudoxe de Cnidos]] en el [[segle IV aC]] fou una de les constel·lacions citades a l'[[Almagest]] de [[Claudi Ptolemeu]]. És possible que representés una llebre caçada per [[Orió (constel·lació)|Orió]].

 

[[sah:Куобах (сулустар бөлөхтөрө)]]

[[sh:Zec (zviježđe)]]

[[sr:Зец (сазвежђе)]]

[[sv:Haren (stjärnbild)]]