Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
'''José María Íñigo''' ([[Bilbao]], [[Biscaia]], [[Comunitat autònoma del País Basc|País Basc]], [[Espanya]] al [[4 de juny]] de [[1942]]) es un periodista, actor i presentador de televisió [[Espanya|espanyol]].
 
El seus primes contactes amb el mòn de la comunticació va ser a la seua terra natal, al ser contractat per Radio Bilbao i posteriorment per la [[COPE]]. A aqueixa epoca comença a escriure en La [[Gaceta del Norte]]. Amb tan sól dihuit anys ja treballava al ''Servei de Reportatges Especials'' de l'[[Agencia EFE]]. Poc després es translada a [[Londres]], des d'òn colabora amb varis programs musicals de la [[Cadena SER]]. Al seu retorn a Espanya, s'instala a [[Madrid]], i col·labora amb els programes ''El Musiquero'', ''El Gran Musical'', i ''[[40 Principales|els 40 principals]]. Al mateix temps, escriu per a distintes publicacions sobre musica i altres temes d'actualitat com ''Mon Jove'' i ''El Musiquero''.
== Biografia personal ==
 
=== Inicis profesionals ===
El seu debut a [[TVE]] va ser al any 1968 al program de Pedro Olea i Ivan Zuluzeta, ''Ultimo Grito'', un espai que pretenia mostrar les tendencies artístiques i musicals al moment. Més tard, va presentar el programa musical ''Ritmo 70''. El 1972 es va estrenar ''Estudio abierto'', el programa que el va llançar definitivament al estrellat televisiu i al que va consagrar la seua imatge amb uns enorms mostatxos. El programa es va emetre fins a 1974 i, a una segona etapa, entre 1983 i 1985. A ''Estudio Abierto'' el van seguir altres programes, de temàtica simil·lar en las que Íñigo alternava actuacions musicals amb les entrevistes tant com a personatges famosos, o a gent desconeguda per al públic. Totes aqueixes espais el van convertir en un dels rostres mes famoses a Espanya, durant els anys setenta.
El seus primes contactes amb el mòn de la comunticació va ser a la seua terra natal, al ser contractat per Radio Bilbao i posteriorment per la [[COPE]]. A aqueixa epoca comença a escriure en La [[Gaceta del Norte]]. Amb tan sól dihuit anys ja treballava al ''Servei de Reportatges Especials'' de l'[[Agencia EFE]].
 
=== Etapa radiofònica ===
TrasDesprés de l'arribada de les televisions privades, i tras uns anys de silenci, Jose María Íñigo va tornar a posar-se davant una camara, acompanyant a altra veterana del genere: [[Laura Velenzuela]], al programa ''[[Las Mañanas de Telecinco]]'' (1993-19994). Aleshores, s'ha deixat veure en diferents programs de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats concurses o inclos ''reality shows'' . Al mateix temps i desde 2000 col·labora al programa de [[RTVE]] ''Hoy no es un día cualquiera''
Poc després es translada a [[Londres]], des d'òn colabora amb varis programs musicals de la [[Cadena SER]]. Al seu retorn a Espanya, s'instala a [[Madrid]], i col·labora amb els programes ''El Musiquero'', ''El Gran Musical'', i ''[[40 Principales|els 40 principals]].
 
Al mateix temps, escriu per a distintes publicacions sobre musica i altres temes d'actualitat com ''Mon Jove'' i ''El Musiquero''.
{{ORDENA:Inigo, Jose Maria}}
== Primers anys a televisió ==
[[Categoria:Bilbaïns]]
El seu debut a [[TVE]] va ser al any 1968 al program de Pedro Olea i Ivan Zuluzeta, ''Ultimo Grito'', un espai que pretenia mostrar les tendencies artístiques i musicals al moment. Més tard, va presentar el programa musical ''Ritmo 70''.
[[Categoria:Periodistes bascos]]
=== Anys d'éxit a TVE ===
A 1972 es va estrenar ''Estudio abierto'', el programa que el va llançar definitivament al estrellat televisiu i al que va consagrar la seua imatge amb uns enorms mostatxos. El programa es va emetre fins a 1974 i, a una segona etapa, entre 1983 i 1985.
A ''Estudio Abierto'' el van seguir altres programes, de temàtica simil·lar en las que Íñigo alternava actuacions musicals amb les entrevistes tant com a personatges famosos, o a gent desconeguda per al públic. Totes aqueixes espais el van convertir en un dels rostres mes famoses a Espanya, durant els anys setenta.
== Trajectoria actual ==
Tras l'arribada de les televisions privades, i tras uns anys de silenci, Jose María Íñigo va tornar a posar-se davant una camara, acompanyant a altra veterana del genere: [[Laura Velenzuela]], al programa ''[[Las Mañanas de Telecinco]]'' (1993-19994). Aleshores, s'ha deixat veure en diferents programs de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats concurses o inclos ''reality shows'' . Al mateix temps i desde 2000 col·labora al programa de [[RTVE]] ''Hoy no es un día cualquiera''
705.463

modificacions