Guadalajara (Castella - la Manxa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Guadalajara}}▼
{{Infotaula del municipi espanyol|de |Guadalajara|
|topònim = Guadalajara
Linha 13 ⟶ 12:
|admin3 = [[Fitxer:Bandera_provincia_de_Guadalajara,_Castilla-La_Mancha,_España.png|20px|Guadalajara]] [[Província de Guadalajara|Guadalajara]]
|admin_tipus4 = [[Comarca]]
|admin4 = [[La Alcarria]] i [[La Campiña]] del Henares
|admin_tipus5 =
|admin5 =
Linha 47 ⟶ 46:
|web = http://www.guadalajara.es/
}}
'''Guadalajara''' és una ciutat [[Espanya|espanyola]], capital de la [[província de Guadalajara|província homònima]], a la comunitat autònoma de [[Castella-La Manxa]]. El seu cens és de 73.493 habitants (en [[2006]]) i la seua extensió 267,5 km². És
[[Fitxer:Palacio del Infantado.pav.jpg|thumb|esquerra|Palau de l'Infantado]]▼
Fundada pels
En temps d'[[Abd al-Rahman I]] (756-788) el cap berber Shaykh al-Miknasi revoltat a [[Mèrida]], es va refugiar de les tropes cordoveses a la fortalesa de Sopetrán (768) propera a Guadalajara. El 860 [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] dels [[Banu Qassi]], anomenat el "tercer rei d'Hispània", que havia estat sobirà independent a la [[Marca Superior]] sota [[Abd al-Rahman II]] (822-852) i no reconeixia a [[Muhammad I]], es va enfrontar al seu gendre Izrak ibn Mantil ibn Salim, governador de Guadalajara, fidel a Cordova, i va morir en la batalla quan tenia uns 70 anys. Els fills de Musa van seguir rebels però van acabar sotmesos en el regnat de Muhammad I (852-886). Sota Muhammad i el seu fill [[Abd
▲[[Fitxer:Palacio del Infantado.pav.jpg|thumb|Palau de l'Infantado]]
▲El seu cens és de 73.493 habitants (en [[2006]]) i la seua extensió 267,5 km². És situada a prop de 55 [[km]] de [[Madrid]]. Està vorejada per l'autovia A2, i té una aturada de l'[[AVE]] a la seua estació ferroviària (a 7 km de la capital) i disposa del servei de trens de rodalia de [[Madrid]]. Per la ciutat discorre el riu [[Henares]].
▲Fundada pels íbers amb el nom d'''Arriaca'' ("riu pedregós"), el seu actual nom prové dels musulmans, qui després d'arrasar-la la van reconstruir anomenant-la Wādī al-Ḥaǧārah (Arabic وادي الحجارة), que significa "riu de pedres" (el nom derivaria de ''wadi al-Hijara''); també se l'esmenta com Madinat al-Faradj per la important família berber local dels Banu l-Faradj que governava la ciutat, descendent dels Banu Salim (que dominaven a Medinaceli = Madinat Salim). Hi havia una ruta d'origen romà que unia Toledo amb Saragossa que passava per Guadalajara, i al-Istakhri al segle X esmenta la ruta Còrdova-Toledo-Guadalajara-Saragossa.
▲En temps d'[[Abd al-Rahman I]] (756-788) el cap berber Shaykh al-Miknasi revoltat a [[Mèrida]], es va refugiar de les tropes cordoveses a la fortalesa de Sopetrán (768) propera a Guadalajara. El 860 [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] dels [[Banu Qassi]], anomenat el "tercer rei d'Hispània", que havia estat sobirà independent a la [[Marca Superior]] sota [[Abd al-Rahman II]] (822-852) i no reconeixia a [[Muhammad I]], es va enfrontar al seu gendre Izrak ibn Mantil ibn Salim, governador de Guadalajara, fidel a Cordova, i va morir en la batalla quan tenia uns 70 anys. Els fills de Musa van seguir rebels però van acabar sotmesos en el regnat de Muhammad I (852-886). Sota Muhammad i el seu fill [[Abd Allah ibn Muhammad]] (888-912), la regió fou fortificada així com la Marca Mitjana (''al-taghr al-awsat'' o ''al-adna''), sorgint fortaleses com ''Majrit'' ([[Madrid]]), ''Talamanka'' ([[Talamanca]]), ''Kanalish'' ([[Canales]]), ''Wilmush'' ([[El Viso de San Juan|Olmos]]) o ''Kalat al-Khalifa'' ([[Villaviciosa de Odón|Calatalifa]]). [[Abd al-Rahman III]] (912-961) va tenir un control militar efectiu a la zona i [[Ibn Hayyan]] diu que va deposar al governador, de la família Banu Salim, i i va nomenar a un membre de la família omeia.
A la caiguda del califat als primers anys del segle XI, el territori fou disputat per les taifes de [[taifa de Saragossa|Saragossa]] i [[regne de Toledo|Toledo]]; el conflicte obert va durar del 1043 a la mort de [[Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín]] de Saragossa (1047); els dos sobirans van reclamar l'ajut cristià: els [[Banu Dhi l-Nun]] de Toledo de [[Ferran I de Lleó]] i els [[húdides]] de Saragossa de [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. El fill de Sulayman al-Mustain, [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]], es va apoderar de Guadalajara. Va caure en mans dels cristians en temps d'[[Alfons VI de Castella]], potser al mateix temps o poc després de Toledo el [[1085]]. El 1107 s'esmenta a un "''alkad de Medina i de Guadalfajara''"; va rebre fur d'[[Alfons VII de Castella]] el 1133.
Linha 64 ⟶ 58:
Va ser el [[bressol]] d'[[Antonio Buero Vallejo]], dramaturg espanyol del [[segle XX]]. Els monuments més característics de la ciutat són el Panteó de la Duquessa de Sevillano i el Palacio del Infantado. Actualment ha desenvolupat una infraestructura que permet la seua expansió més enllà del Barranc del Alamín. Va ser també bressol del conquistador espanyol [[Nuño Beltrán de Guzmán]], fundador de la [[Guadalajara (Mèxic)|ciutat homònima]] a [[Mèxic]].
== Referències
<references />
== Enllaços externs ==
* [http://guadalfaxara.iespana.es/guadalajara.htm Guadalajara, la gran desconeguda]
{{Municipis de Guadalajara}}
| |||