Revisió del 14:18, 28 abr 2012 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) ← Edició anterior		Revisió del 23:31, 31 maig 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Pili''' en [[micologia]] és el nom tècnic que rep el capell<ref>{{optimot\|Pili\|pili}}</ref> o la part del capell dels cossos fructífers dels ([[ascocarp]]s o [[basidiocarp]]s) dels [[fongs]] que suporten la superfície que porta les espores, [[himeni]] L’himeni pot consistir en làmines tubs o dents sota la superfície del pili.<ref>Moore-Landecker, E: "Fundamentals of the Fungi", page 560. Prentice Hall, 1972.</ref> El pileus és característic dels ordres [[Agarical]]s, [[Boletal]]s, alguns [[Polyporae]], fongs dentats i alguns [[ascomicet]]s. L'etimologia de pili prové del [[pili (barret)\|nom del capell]], que en temps dels antics romans, es posaven els antics esclaus quan s’alliberaven.<ref>TERMCAT</ref> [[Pileus]] designa també un núvol en forma de barret.▼ ~~{{Polisèmia\|Pili (desambiguació)}}~~ ▲'''Pili''' en [[micologia]] és el nom tècnic que rep el capell<ref>{{optimot\|Pili\|pili}}</ref> o la part del capell dels cossos fructífers dels ([[ascocarp]]s o [[basidiocarp]]s) dels [[fongs]] que suporten la superfície que porta les espores, [[himeni]] L’himeni pot consistir en làmines tubs o dents sota la superfície del pili.<ref>Moore-Landecker, E: "Fundamentals of the Fungi", page 560. Prentice Hall, 1972.</ref> El pileus és característic dels ordres [[Agarical]]s, [[Boletal]]s, alguns [[Polyporae]], fongs dentats i alguns [[ascomicet]]s. L'etimologia de pili prové del [[pili (barret)\|nom del capell]], que en temps dels antics romans, es posaven els antics esclaus quan s’alliberaven.<ref>TERMCAT</ref> [[Pileus]] designa també un núvol en forma de barret. ==Classificació== Els pili poden ser de diverses formes, i les formes poden canviar al llarg del desenvolupament i creixement del fong. La forma de pili més comú és la semiesfèrica o '' convexa ''. Els pili convexos solen continuar la seva expansió quan maduren, fins que adquireixen una forma totalment plana. Moltes espècies ben conegudes tenen un pili convex, com el '' [[Agaricus bisporus]] ,'', o diverses espècies dels gèneres '' [[Amanita]] '' i '' [[Boletus]] ''. Alguns altres, com ara l ''' [[Macrolepiota procera]] ,'', tenen diferents tipus de mamelló-forma de [[pits\|mama]] -, per la qual cosa són anomenats '' umbonat '' o '' mamellons ''. Un '' umbo '' o '' mamelló '' és el sortint o protuberància obtusa que es forma al centre del barret d'alguns bolets. Alguns fongs, com ara '' [[Cantharellus cibarius]] '', presenten una aparença d'embut o trompeta. En aquests casos, el pili és denominat '' embut '' o '' infundibuliforme ''. A continuació hi ha unes il·lustracions que representen els diferents tipus de pili descrits en la literatura:

Píleu: diferència entre les revisions