Col·lodió humit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Image: Theodore Roosevelt on broken glass.jpg|right|thumb|Una vella placa deteriorada de colodió humit amb [[Theodore Roosevelt]].]]
[[Image: 1860 Anonyme Un vétéran et sa femme Ambrotype.jpg|right|thumb|Anònim "Un veterà amb la seva dona", Ambrotip tenyit a mà - col·lodió humit positiu]]
El ''' col·lodió humit ''' és un procediment [[fotografia|fotogràfic]] existent fins al final del s. XIX amb plaques en què es vessava una emulsió fotogràfica de nitrat d'argent suspesos en gelatina. La gelatina tenia la característica de que sensibilitzava de forma considerablement ràpida l'argent, de forma que escurçava els temps d'exposició a la llum.
El ''' col·lodió humit ''' és un procediment fotogràfic creat l'any [[1851]] per [[Gustave Le Gray]], que va ser el primer a indicar un procediment amb aquest compost, aconseguint imatges mitjançant el revelat amb sulfat de protòxid de ferro . [[Frederick Scott Archer]] va publicar aquest mateix any, a Anglaterra, un estudi de tal agent que va suposar un gran avanç en el desenvolupament de la fotografia. El mètode suposa la utilització del col·lodió, una espècie de vernís que s'aboca líquid a les plaques. El [[col·lodió]] es sensibilitzava en nitrat de plata. Les plaques de [[vidre]] havien d'estar molt netes, per poder obtenir imatges nítides i sense taques.▼
És considera que la tècnica va ser inventada, gairebé simultàniament, per [[Frederick Scott Archer]] i [[Gustave Le Gray]] al voltant de l'any 1850. Aquest tipus de fotografia es popularitzà durant prop de 40 anys, i molts fotògrafs i pioners en van millorar el procés.
El mètode suposa la utilització del col·lodió, una espècie de vernís que s'aboca líquid a les plaques. El [[col·lodió]] es sensibilitzava en nitrat de plata. Les plaques de [[vidre]] havien d'estar molt netes, per poder obtenir imatges nítides i sense taques.
Es diu col·lodió [[humit]] perquè la placa ha de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges. Això suposava que els [[fotògraf]]s havien de portar amb si el laboratori fotogràfic a fi de preparar la placa abans de la presa i procedir a revelar-la immediatament. Es va generalitzar així l'ús de tendes de campanya i carretes reconvertides en laboratoris per als fotògrafs que treballaven a l'exterior.
Linha 13 ⟶ 17:
== Història ==
▲
A partir de l'any 1855 es va imposar. Entre els fotògrafs que van adoptar aquest procediment es troben alguns autors clàssics com [[Charles Clifford]] i [[J. Laurent]], dos dels més importants fotògrafs que van treballar a Espanya, en l'època de la reina Isabel II.
En la dècada de [[1880]] el seu ús va començar a ser desplaçat per l'aparició de la [[instantània fotogràfica]], de les "plaques seques" de vidre al [[gelatina-bromur]]. Però les plaques de vidre al col·lodió seguir emprant-se moltes dècades en els tallers d'arts gràfiques.
Les indústries gràfiques encara feien servir el col·lodió humit als anys de la dècada dels 60 del s.XX per a obres de línies i tonalitats, la majoria amb tintes negres sobre fons blanc, ja que en grans formats aquesta tècnica era força més econòmica que el cel·luloid.
== Vegeu també ==
| |||