Harar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
== Historia ==
[[Fitxer:Town of Harar with Citywall.jpg|thumb|left|200px|Harar i la muralla (Jugol)]]
Fou fundada entre el segle VII i el X i va esdevenir un important nus comercial. Fou part del sultanat d'[[Ifat]]. La dinastia [[Walasma]] es va traslladar la capital a la regió d'Harar, es suposa que per escapar del control dels generals que dominaven amb el suport dels [[danakils]] i somalis de la costa i que amb [[Ahmad Grañ]] havia ocupat el poder com a imam. Els walasma es van establir a Dakar a l'est de Harar, i més tard a la mateixa Harar. L'emigració dels galla (els [[oromo]]) va afectar al sud d' Etiòpia. Després del [[1555]] la regió es va veure envaït pels guerrers oromo. El [[1559]] Harar fou ocupada temporalment. Nur al-Mujtahid (1552-1567) va construir les muralles de 4 metres d'altura i amb 5 portes conegudes com Jugol i que es conserven en molt bon estat. Els sultans van encunyar moneda i fou un centre de comerç de les caravanes des de i cap a la costa, i centre cultural musulmà. Al segle XVIII i XIX el sultanat va encunyar força moneda. El soldanat va continuar com a sultanat d'Harar fins el [[1887]]. El [[1875]] els egipcis van ocupar el territori, però va recuperar la independència el [[1884]] quan els egipcis es van retirar. El [[1887]] l'exèrcit de Menelik II va envair el sultanat i va derrotar a les forces locals a la batalla de Chelengo ([[6 de gener]] de [[1887]]) annexionant el territori.
 
El [[1559]] Harar fou ocupada temporalment. Nur al-Mujtahid (1552-1567) va construir les muralles de 4 metres d'altura i amb 5 portes conegudes com Jugol i que es conserven en molt bon estat. Els sultans van encunyar moneda i fou un centre de comerç de les caravanes des de i cap a la costa, i centre cultural musulmà. Al segle XVIII i XIX el sultanat va encunyar força moneda.
 
El soldanat va continuar com a sultanat d'Harar fins el [[1887]]. El [[1875]] els egipcis van ocupar el territori, però va recuperar la independència el [[1884]] quan els egipcis es van retirar. El [[1887]] l'exèrcit de Menelik II va envair el sultanat i va derrotar a les forces locals a la batalla de Chelengo ([[6 de gener]] de [[1887]]) annexionant el territori.
 
[[Fitxer:Et sult harar.png|thumb|Bandera del sultanat]]
[[Fitxer:Harar balconies.jpg|thumb|left|200px|Harar.]]
 
Amb la creació de la línea fèria [[Addis Ababa]]-[[Djibouti]] la ciutat va perdre importància. La via no va passar per la ciutat com estava inicialment previst, per estalviar diners en la construcció. La fundació de [[Dire Dawa]] com estació del ferrocarril, va suposar l'emergència d'una alternativa a Harar.
 
Sota els emperadors etíops va ser la seu de l'Acadèmia militar imperial. Va arribar a 60.000 habitants vers [[1965]]. A la caiguda de la monarquia fou teatre d'intensos combats entre etíops i el [[Front d'Alliberament de Somàlia Oriental]]. Del octubre del 1977 al gener del 1978 els somalis que ja dominaven el 90% de l'[[Ogaden]], van provar de ocupar Harar defensada per 40000 etíops, 1500 soviètics i 11.000 cubans. Van arribar als afores de la ciutat el novembre, però estaven massa cansats i mancats de material per ocupar-la i es van haver de retirar a l'espera del contraatac etíop-cubà.

L'ofensiva etíop cubana es va produir el febrer: d'un costat van atacar a les forces somalis a la zona d'Harar però de l'altra van fer un by-pass per Marda (defensat pels somalis) entre [[Jijiga]] i la frontera somali, i així van poder atacar als somalis des de dues direccions. Van reconquerir Jijiga on en dos dies van morir 3000 defensors; la defensa somali es va enfonsar i els etíops i cubans van reconquerir l'Ogaden en les següents setmanes.
 
El [[1995]] fou declarada capital de la regió ètnica d'harari (o hararhi). La ciutat està poblada per nombroses ètnies, principalment oromos, amhares i tigrés.
 
El [[1995]] fou declarada capital de la regió ètnica d'harari (o hararhi). La ciutat està poblada per nombroses ètnies, principalment oromos, amhares i tigrés. El poble harari (anomenat a si mateix ''Gey 'Usu'' o "poble de la ciutat") és la població autòctona; és un poble semita descendent dels aksumites establerts a la zona en una posició militar; la seva llengua és l'harari o adareñña, l'única llengua semita en un territori rodejat de parlants de llengües cuixites; fa pocs anys l’alfabet ge'ez va substituir l'alfabet àrab que fins aleshores s'utilitzava per escriure la llengua.
 
== Llocs interessants ==
Linha 61 ⟶ 70:
* A Egipte 1875-1884
* Abd Allah II ben Ali Abd ash-Shakur 1884-1887
 
==Vegeu també==
*[[Adal]]
 
== Bibliografia ==