Diferència entre revisions de la pàgina «Nom àrab»

415 bytes afegits ,  fa 8 anys
làqab és paraula forana, cal marcar-ho d'alguna manera, la cursiva és la més escaient
(làqab és paraula forana, cal marcar-ho d'alguna manera, la cursiva és la més escaient)
* l'indicatiu de [[filiació]] (''nàssab''), format per una enumeració més o menys llarga dels ascendents;
* l'indicatiu [[ètnia|ètnic]] o [[geografia|geogràfic]] (''nisba''), que designa la [[Tribu (antropologia)|tribu]], [[clan]] o [[família]] a la qual es pertany o el lloc on s'ha nascut o viscut o d'on prové la família;
* l'[[àlies]] o [[mot]] o títol honorífic (''làqab''), relatiu a alguna característica física, moral o honorífica, i
* l'indicatiu d'[[ofici]] (''ism mànsab''), relatiu, com el nom indica, a l'ofici de la persona.
 
Alguns d'aquests elements formen part del nom des del naixement (''ism'', ''nàssab'', ''kunya'', ''nisba'', ''làqab''), d'altres s'afegeixen al llarg de la vida (''kunya'', ''làqab'', ''nisba'', ''ism mànsab'').<ref>Alguns noms poden tenir més d'un mateix element, la qual cosa explica que algunes parts es puguin rebre tant al naixement com durant la vida. Per exemple, algú nascut a Medina, pot ser conegut de ben petit amb la ''nisba'' al-Madiní, però si acaba residint tota la vida a Alexandria, potser finalment serà conegut per la ''nisba'' al-Iskandarí, rebuda en vida, o encara rebre la ''nisba'' al-Baghdadí si mor a la capital iraquiana.</ref>
 
===''[[Llista de prenoms àrabs|Ism]]'' (اسم)===
La ''kunya'' està formada per la partícula de filiació '''Abu''' ('''{{lang|ar|أبو}}''', ''Abū'', "pare") per als homes o '''Umm''' ('''{{lang|ar|أم}}''', ''Umm'', "mare") per a les dones, seguida d'un nom propi (''ism''): Abu-Àhmad, Abu-Zayd... Umm-Àhmad, Umm-Zayd...
 
La ''kunya'' serveix per indicar la relació genètica de paternitat o maternitat envers, normalment, el fill (mascle) primogènit. L'origen de la ''kunya'' cal buscar-lo en la tendència general, entre els pobles primitius, a considerar la pronúncia del nom propi d'algú com a tabú; en aquest context, anomenar algú pel nom del seu fill, resoldria aquesta "prohibició". Tot i que, com s'ha dit, la ''kunya'' s'acostuma a referir al fill mascle primogènit, també es pot referir a altres fills i fins i tot a una filla, així com es pot donar a un menor sense fills, com un signe de l'esperança que en pugui tenir en el futur. En alguns casos, alguns ''isms'' acostumen a anar acompanyats d'una ''kunya'', independentment del nom del fill primogènit o que es pren abans i tot de tenir cap fill; és el cas, per exemple, de la ''kunya'' Abu-l-Hussayn que sovint acompanya al nom [[Alí (nom)|Alí]], en remembrança de la figura d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], pare d'[[Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib]] (per ex. el general almohade d'origen català [[Alí ibn Reverter|Abu-l-Hussayn Alí ibn Reverter]]). Encara que habitualment solament es pot tenir una ''kunya'', existeixen persones amb dues o fins i tot tres, com [[Uthman ibn Affan]], que tenia les ''kunyes'' Abu-Amr, Abu-Abd-Al·lah i Abu-Laylà. En alguns casos, la ''kunya'' pot tenir un sentit metafòric i servir per vincular a la persona amb un símbol concret o a una noció abstracta i, en aquest sentit, pot apropar-se a la noció delde ''làqab''. Les ''kunyes'' Abu-l-Fadl ("pare del mèrit") i Umm-l-Khayr ("mare de bondat") al·ludeixen a una qualitat desitjada en el fill, mentre que la ''kunya'' del califa [[Al-Mansur (abbàssida)|Al-Mansur]], Abu-d-Dawàniq ("pare dels [[As romà|asos]]", en referència a la unitat monetària romana), al·ludeix a la gasiveria que caracteritzava aquest abbàssida, i la ''kunya'' Abu-Hurayra ("pare del gatet"), duta pel company del Profeta [[Abu-Hurayra ad-Dawsí al-Yamaní]], indica el seu amor pels gats. En aquest context, algunes ''kunyes'' podien tenir connotacions pejoratives, com [[Abu-Jahl]] ("pare d'ignorància"), o referir-se a alguna peculiaritat física, com Abu-Xama ("l'home amb una marca de naixement"). En aquests casos, el mot Abu perd el seu significat original de "pare" i pren el de "home amb".<ref>''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "kunya"</ref>
 
La ''kunya'' indica pertinença a la comunitat i la seva existència valora a l'individu i a la família i permet caracteritzar a l'home lliure musulmà (els esclaus tradicionalment no tenien ''kunya'').<ref>{{Versaleta|Areces Gutiérrez}}, Ana. '''[http://revistas.ucm.es/fll/11303964/articulos/ANQE9696110015A.PDF Aproximación al estudio onomástico de la kunya en fuentes romances de Andalucía oriental]'''. ''Anaquel de Estudios Árabes'', VII (Madrid: Universidad Complutense, 1996), pp. 19-25.</ref>
 
===Nàssab (نسب)===
El ''nàssab'' indica la filiació d'una persona. Es forma amb la partícula de filiació '''ibn''' ({{lang|ar|'''بن'''}}, ''bn'',<ref>Aquest mot àrab és, de cara a llur transcripció, problemàtic. En àrab es pronuncia sempre unit a la paraula que el precedeix i a la que el segueix, la qual cosa fa que llur vocalització variï segons la funció sintàctica d'aquestes paraules (per ex., Muhàmmad ibn Àhmad ibn Àmir es pronunciaria, en nominatiu, ''Muhàmmadu-bnu-Àhmadi-bni-Àmir'', mentre que si el nom fos en genitiu es pronunciaria ''Muhàmmadi-bni-Àhmadi-bni-Àmir''). De fet, quan ''ibn'' es troba en posició inicial en un nom propi, l'ortografia àrab obliga a precedir el mot d'un ''àlif'' inicial ({{lang|ar|'''ابن'''}}) que en "permet" la lectura —ja que l'àrab clàssic no accepta dues consonants seguides en posició inicial—. Aquest àlif, tanmateix, no indica la vocal que s'ha de pronunciar, sinó que aquesta segueix sent indicada per la posició sintàctica del nom en la frase (''ubnu'', ''abna'', ''ibni''). Aquesta peculiaritat ortogràfica i fonètica explica que la paraula "ibn", de fet "bn", s'hagi transcrit tradicionalment de formes diverses. Tradicionalment en català, així com en [[francès]] i [[castellà]], la transcripció ha estat "ben", influenciada per la pronúncia dialectal àrab, en què, per facilitar la pronunciació, pot semblar que s'empra una "e" epentètica. Influenciada també per la pronúncia de l'àrab del [[Golf Pèrsic|Golf]], en el món [[anglès|anglosaxó]] darrerament s'ha "popularitzat" la transcripció "bin". Entre els arabistes, la transcripció més habitual és "ibn", en què es respecta la manca de vocal entre "b" i "n" i es decideix, arbitràriament, suposar una vocal "i" de recolzament, independentment de la funció sintàctica que el mot ocupi. Totes tres solucions són arbitràries i neixen de la voluntat de facilitar la lectura. A la viquipèdia catalana caldria inclinar-se per l'ús d'"ibn", excepte quan tradicionalment s'hagi consolidat una altra transcripció ([[Bin Laden]], en lloc del més clàssic Ibn Làdin, per exemple) o quan la persona que duu el nom empri sistemàticament una altra solució ([[Tahar Ben Jelloun]], en lloc del més clàssic Tàhir ibn Jal·lun).</ref> "fill") per als homes i '''bint''' ({{lang|ar|'''بنت'''}}, ''bint'', "filla") per a les dones, seguida normalment del prenom (''ism'') del progenitor, tot i que a vegades en lloc del prenom s'usa aquella part del nom de l'avantpassat per la qual era conegut —si el pare era més conegut per la seva ''kunya'' o el seu ''làqab'' que pel seu ''ism'', es poden usar els primers, per ex.: el company del Profeta [[Al-Àrqam ibn Abi-l-Àrqam]] o el príncep abbàssida [[Al-Abbàs ibn al-Mamun]]. Aquesta estructura bàsica es pot repetir per al progenitor de cada progenitor fins arribar, en ocasions, a familiars llegendaris o avantpassats mítics. Aquesta cadena de patronímics era important per a identificar a la persona i per situar-la en la societat. De fet, històricament, la possibilitat de recordar els teus avantpassats fins, pràcticament, al principi dels temps, era un signe de noblesa o notabilitat, especialment entre els llinatges reials i els llinatges tribals beduïns. En aquest sentit, per exemple, la [[genealogia]] del profeta Muhàmmad es remunta a [[Adam]] o el ''nàssab'' dels monarques [[Dinastia alauita|alauites]] del [[Marroc]] s'allarga fins al mateix Profeta, tot avalant l'origen religiós del seu poder. Fora de casos especials, sovint el ''nàssab'' no es remunta més enllà de dues o tres generacions o, encara que se'n coneguin més, per comoditat no se'n citen més de dues o tres. Per tal de facilitar l'escriptura, de vegades la partícula "ibn" es pot abreujar "b.": Muhàmmad b. Àhmad b. Abi-Bakr b. Sulayman b. Ibrahim b. Talha b. Ilham b. Aws. Al [[Sàhara]], la partícula "ibn" és sovint substituïda per la paraula "walad", pronunciada dialectalment, "uld", d'idèntic significat (per ex., el primer president maurità, [[Mukhtar uld Dada]]).
 
===''Nisba'' (نسبة)===
Una mateixa persona pot tenir diverses ''nisbes'' que indiquen les seves diverses pertinences: el viatger jueu tortosí [[Ibrahim ibn Yaqub al-Israilí at-Turtuixí|Ibrahim ibn Yaqub]] duia les ''nisbes'' al-Israilí at-Turtuixí, "l'Israelita el Tortosí", que indicaven la seva adscripció religiosa i el seu origen geogràfic; l'historiador [[Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí]] duia les ''nisbes'' al-Marrakuixí, pel seu lloc de naixement, [[Marràqueix]], i at-Tamimí, ja que la seva família descendia de la tribu àrab dels [[Banu Tamim]]; al filòsof Ibn Bajja se li coneixen tres ''nisbes'', at-Tujibí al-Andalussí as-Saraqustí, "el Tugíbida l'Andalusí el Saragossà", ja que era nascut a [[Saraqusta]], l'actual Saragossa, aleshores part de l'Àndalus i, tot i tenir probablement ascendència jueva, es considerava vinculat a la tribu de [[Tujib]], alguns membres o (suposats) descendents de la qual —els Banu Tujib o [[tugíbides]]— s'havien instal·lat a la vall de l'Ebre, que arribaren a governar de forma independent, etc.
 
===''Làqab'' (لقب)===
El ''làqab'' és un mot o àlies, fins i tot un [[malnom]], que al·ludeix a les característiques personals o a les accions en què ha destacat una persona. Originàriament pot tenir una funció similar a la ''kunya'', és a dir servir per referir-se a algú sense esmentar-ne el veritable nom. Històricament, el ''làqab'' ha esdevingut també un títol honorífic amb que es pretenia prestigiar el nom de molts governants o personatges insignes. A la primera categoria pertanyen ''làqabs'' com as-Siddiq, "qui testimonia la veracitat de la missió del Profeta", donat al califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], o al-Àhdab, "el Geperut", portat pel [[xeic]] [[hanefita]] [[Ibrahim al-Àhdab]]. Alguns d'aquests ''làqabs'' destaquen un tret pejoratiu, com al-Himar, "l'Ase", donat al califa [[Marwan I]]. Aquests malnoms es coneixen en àrab com ''nàbaz'' ({{lang|ar|نبز}}, ''nabaz''). De caràcter honorífic són ''làqabs'' com An-Nàssir li-din-Al·lah, "el Vencedor per la religió de Déu" o, abreviat i sobreentès, An-Nàssir, dut per personatges com el califa cordovès [[Abd-ar-Rahman III]] o el califa abbàssida [[An-Nàssir (abbàssida)|An-Nàssir]] o diversos [[imam]]s [[zaidisme|zaidites]] que van prendre aquest nom. Amb el mateix mot, Nàssir, "vencedor", es poden formar també ''làqabs'' molt comuns com Nàssir-ad-Din ("Vencedor de la Religió") o Nàssir-ad-Dawla ("Vencedor de la Dinastia"), usats com a títols honorífics per molts governants musulmans. No solament els governants poden rebre o atribuir-se aquesta mena de títols, alguns personatges especialment significats també els han merescut, com el místic murcià [[Ibn al-Arabí]], conegut també pels ''làqabs'' Muhyi-d-Din ("el Vivificador de la Religió") i aix-Xaykh al-Àkbar ("el Gran Mestre", "Doctor Maximus", tal com se'l coneixia en [[llatí]]).
 
===''Ism mànsab'' (اسم منصب)===
 
<!---->===Evolució===
En temps preislàmics i en els inicis de l'[[islam]], una persona era interpel·lada pel seu nom (''ism'') i, si li preguntaven qui era, al seu ''ism'' afegia el ''nàssab''. Quan hom parlava d'altri, el més habitual era dir l'''ism'', el primer element de la cadena del ''nàssab'' (partícula de filiació '''ibn''' (''fill de'') seguida de l′''ism'' de son pare) i la ''nisba'' tribal o clànica (per exemple, [[Dihya ibn Khalifa al-Kalbí]]). A partir del segle II de l'Hègira, no es considerava correcte utilitzar l’''ism'' per dirigir-se a una persona d'igual o superior categoria i era obligat l'ús de la ''kunya'' o, si el tenia, el ''làqab''.<ref>{{Versaleta|Beeston}}, A.F.L. ''[http://www.lib.umich.edu/area/Near.East/cmenas520/BeestonNomen.pdf Arabic nomenclature: A summary guide for beginners]''. Oxford: James Mew Fundation, 1971, p. 3.</ref>
 
==="Nom extens" i "nom breu"===
L'estructura bàsica del nom àrab i el seu ordre teòric serien: ''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''làqab'' + ''ism mànsab'', tot i que a vegades també és habitual situar la ''kunya'' al final del nom.
 
Tanmateix, resulta difícil trobar algú amb un nom tant "complet" o, de tenir-lo, de qui se n'hagi conservat memòria. De fet, algunes parts no s'arriben a usar mai. Per exemple, per referir-se al profeta Muhàmmad s'empra la ''kunya'', Abu-l-Qàssim, l'''ism'', Muhàmmad, el ''nàssab'', Ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Hàixim ibn Abd-Manaf, i se'n pot esmentar com a ''làqab'' el títol de Khàtim al-Anbiyà wa-r-Rússul, "Segell dels Profetes i els Enviats", mentre que resulta estrany i poc comú referir-s'hi per alguna de les seves possibles ''nisbes'', al-Quraixí, "de la tribu de Qurayx" o "el Quraixita", o al-Haiximí, "de la família de Hàixim" o "el Haiximita". Significa això que no es pot pretendre que tots els àrabs tinguin o en sapiguem un nom que contingui tots els elements constitutius possibles del nom àrab.
 
D'altra part, malgrat d'algú en puguem conèixer el nom complet o gairebé, normalment hom no s'hi refereix usant el nom ''in extenso'', sinó seleccionant-ne alguns fragments, el que podríem anomenar el "nom breu". Per a aquesta selecció no hi ha cap norma escrita, solament el costum pot establir per quina part algú és conegut. En ocasions, és un dels elements constitutius del nom, a voltes diversos o una part d'ells (per ex., un part del ''nàssab'', no necessàriament la primera). Aquest fet, evidentment, dificulta la identificació d'un mateix personatge, que pot ser conegut en èpoques o llocs diferents per diferents parts del seu nom. Així, per exemple, el místic murcià Ibn al-Arabí és conegut entre els arabistes i en general al món occidental com Ibn al-Arabí, però en el món àrab i especialment a Damasc on és enterrat, se'l coneix simplement com Muhyi-d-Din.
Els exemples que s'adjunten tot seguit intenten il·lustrar aquest fet. En primer lloc s'indica el "nom complet" i tot seguit el "nom breu", que prèviament s'ha destacat en negreta al "nom complet":
 
* Abu-Zayd Wali-d-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hàssan '''ibn Khaldun''' al-Hadramí (''kunya'' + ''làqab'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'') → [[Ibn Khaldun]], historiador (nàssab<ref>En aquesta ocasió és solament un part del ''nàssab'', la darrera, la que identifica l'historiador tunisenc Ibn Khaldun. Segurament, en aquest cas, aquest remot avantpassat andalusí, convertit en epònim de la família, n'identificava els membres per davant d'altres parents més propers cronològicament. El germà de l'historiador, Abu-Zakariyyà Yahya ibn Khaldun, també és conegut tradicionalment com Ibn Khaldun.</ref>)
* '''Abu-Jàfar''' Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí '''al-Mansur''' (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''làqab'') → [[Al-Mansur (abbàssida)|Al-Mansur]] o Abu-Jàfar al-Mansur, califa abbàssida (''làqab'' o ''kunya'' + ''làqab'')
* Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Saïd '''al-Bussirí''' (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'') → [[Al-Bussirí]], poeta (''nisba'')
* Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn Ayyub '''Salah-ad-Din''' (''làqab'' + ''làqab'' + kuny''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''làqab'') → [[Saladí]] (= Salah-ad-Din), soldà [[aiúbida]] (''làqab'')
* '''Abd-ar-Rahman''' ibn Abd-Al·lah '''al-Ghafiqí''' (''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'')→ [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]], [[valí]] de l’Àndalus (''ism'' + ''nisba'')
* '''Abu-Bakr''' Abd-Al·lah ibn Abi-Quhafa Uthman ibn Kab at-Taymí al-Quraixí '''as-Siddiq''' Atiq-Al·lah min-an-Nar (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''nisba'' + ''làqab'' + ''làqab'')→ Abu-Bakr o [[Abu-Bakr as-Siddiq]], primer califa (''kunya'' o ''kunya'' + ''làqab'')
* '''Umm-Sàlama''' Hind bint Abi-Umayya ibn al-Mughira ibn Abd-Al·lah ibn Amr ibn Makhzum al-Quraixiyya al-Makhzumiyya Ayyin al-Àrab (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''nisba'' + ''làqab'') → [[Umm-Sàlama]], esposa del Profeta (''kunya'')
* Abu-l-Hassan Alí ibn Nafi '''Ziryab''' (''kunya'' + ''ism'' + ''làqab'') → [[Ziryab]], poeta, músic i cantant (''làqab'')
* Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Muḥhàmad '''ibn al-Arabí''' al-Hatimí at-Taí '''Muhyi-d-Din''' aix-Xaykh al-Àkbar (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''nisba'' + ''làqab'' + ''làqab'') → [[Ibn al-Arabí]] o [[Muhyi-d-Din ibn al-Arabí]], místic (''nàssab'' o ''làqab'' + ''nàssab'')
* Abu-l-Mutàrraf '''Abd-ar-Rahman''' ibn Abd-Al·lah '''an-Nàssir''' li-din-Al·lah (''kunya'' + ''ism'' + ''nàssab'' + ''làqab'') → [[Abd-ar-Rahman III]] o Abd-ar-Rahman an-Nàssir, califa [[omeia]] de [[Còrdova]] (''ism'' o ''ism'' + ''làqab'' -part-)
* '''Hàndhala ibn Abi-Àmir''' ibn Sayfí al-Awsí '''Ghassil al-Malàïka''' (''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''làqab'') → [[Hàndhala ibn Abi-Àmir]] o Ghàssil al-Malàïka, [[sahaba|company]] del Profeta (''ism'' + ''nàssab'' o ''làqab'')<ref>En aquest cas, un mateix personatge és conegut de dues maneres diferents que poden no usar-se simultàniament, sinó que actuen com a sinònimes.</ref>
* '''Al-Barà ibn Àzib''' ibn al-Hàrith al-Awsí al-Ansarí (''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''nisba'') → [[Al-Barà ibn Àzib]], company del Profeta (''ism'' + ''nàssab'')
* '''Muhàmmad''' ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haixímí '''ibn al-Hanafiyya''' (''ism'' + ''nàssab'' + ''nisba'' + ''làqab''<ref>Ibn al-Hanafiyya pren, en aquesta ocasió, en certa manera, la funció de làqab, ja que "Ibn al-Hanafiyya" s'empra per distingir Muhàmmad dels altres fills d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], especialment aquells tinguts amb [[Fàtima az-Zahrà]], la filla del profeta Muhàmmad. Com que la mare de Muhàmmad, [[Khawla]], pertanyia a la tribu dels [[Banu Hanifa]], ell és conegut com "el Fill de la Hanafiyya".</ref>) → [[Muhàmmad ibn al-Hanafiyya]], pretendent [[àlida]]
* Abu-l-Mughith Hussayn '''Mansur al-Hal·laj''' (''kunya'' + ''ism'' + ''làqab'' + ''ism mànsab'') → [[Al-Hal·laj]] o Mansur al-Hal·laj (''ism màsnab'' o ''làqab'' + ''ism mànsab'')
 
==El nom àrab modern==
21.414

modificacions