Vassil Levski: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 20:
 
Levski no tolerava la corrupció en el moviment revolucionari i va insistir que un revolucionari havia de ser "just, valent i magnànim". En una ocasió va afirmar que no desitjava cap posició oficial després de l'alliberament de Bulgària, sinó que aniria a "altres nacions esclaves" per ajudar-les en el seu alliberament.
 
Perseguit per les autoritats otomanes, que oferien 500 lires turques per la seva mort i 1000 per la seva captura, Vassil Levski va haver de recórrer a diverses disfresses per tal escapar a una detenció quan viatjava. Desenvolupà una tasca important en la gestió i l'organització de les xarxes revolucionàries de les quals n'era el dirigent.
 
== Detenció i execució ==
LaPerseguit per les autoritats otomanes, que oferien 500 lires turques per la seva mort i 1000 per la seva captura, Vassil Levski va haver de recórrer a diverses disfresses per tal escapar a una detenció quan viatjava. Tanmateix, la policia turca va seguir la pista dels revolucionaris al nord-est de Bulgària, i va arribar fins i tot al quarter general de l'organització, a [[Lovetx]]. Les nombroses detencions van amenaçar amb eliminar la organització. En un intent de protegir la valuosa documentació sobre els seus contactes i els moviments dels comitès búlgars, Levski va intentar escapar del setge de les autoritats, però fou arrestat el matí del 27 de desembre de 1872 per les autoritats otomanes en una fonda de Lovetx, on es trobava temporalment amagat. Es creu que va ser traït per un sacerdot anomenat Krastiu.
 
Inicialment fou interrogat i empresonat a [[Veliko Tarnovo|Tarnovo]], Vassil Levski va ser enviat a [[Sofia]] el 4 de gener de 1873. Allà, fou portat davant la justícia i va ser torturat. Si bé va reconèixer la seva identitat, no va revelar les seves complicitats i els detalls relatius a la seva organització. Quan es trobava físicament molt debilitat, les autoritats otomanes el va condemnar a la [[pena de mort]] per [[penjament]]. La seva mort va agreujar la crisi en el moviment revolucionari búlgar i la majoria dels comitès es van desintegrar. Cinc anys després del seu penjament, la [[Guerra russoturca (1877-1878)]] permeté l'alliberament de Bulgària del jou otomà i això arran de la Insurrecció d'abril 1876. El [[tractat de San Stefano]] del 3 de març de 1878 permeté el naixement d'un estat búlgar autònom.