Anticlinal: diferència entre les revisions

L'anticlinal és una deformació en plec format a roques disposades en [[estrat]]s que resulta d'[[Tectònica de plaques|esforços tectònics]] de tipus divers. En general, un plec anticlinal pot produir-se per [[Tensió tangencial|pressions tangencials]], per lliscament o corriment, per intrusió o ejecció de materials des àrees més profundes, o per deformacions verticals del substrat. Excepte en aquests dos darrers casos, el plec representa una reducció de l'àrea ocupada inicialment pels estrats i sol requerir l'existència d'un material plàstic en la base dels estrats plegats. En el cas de les deformacions verticals del substrat a causa de moviment de blocs, els esforços en la cobertora són distensible. Igualment són distensible en els plecs formats per intrusió o ejecció de materials plàstics més profunds, els quals acaben constituint el nucli del plec.

Un anticlinal es compon, en una secció transversal, dde flancs i xarnera. Els flancs estan compostos pels estrats que Buzan en sentits oposats. Quan el plec està format per estrats de diferent competència i [[plasticitat]] els flancs poden presentar [[discordança]] sdiscordances al [[cabussament]] per variacions de la potència dels estrats més plàstics que, pressionats en els [[sinclinal]] és i en les parts on hi ha més compressió, tendeixen a acumular-se cap a les zones del flanc, on la pressió és menor.

La xarnera és el lloc on es produeix la [[curvatura]] del plec o, si es vol, el lloc on els flancs es troben. La xarnera pateix tensions distensió com a conseqüència de la curvatura, de manera que tendeix a obrir-se amb [[falla]] sfalles normals. Per aquesta causa la xarnera és el punt més feble del plec, el lloc per on, la [[erosió]] ataca l'anticlinal que pot arribar a obrir-se abans de concloure els esforços [[Tectònica|tectònics]] que el configuren originant un relleu invers, que neix ja invertit. Quan el plec abriga un material plàstic no estratificat de gran potència, la xarnera no es percep en aquesta capa, es parla llavors de nucli del plec.

El pla axial divideix el plec longitudinalment en dues meitats tallant la xarnera per la [[clau |clau]]. El pla axial, defineix l'eix del plec de manera que la seva trobada amb el pla horitzontal [[tangent]] a la clau de la xarnera representa el nivell d'eix que habitualment no es correspon amb el de culminació del plec. La línia que uneix els punts més alts del plec s'anomena línia de carenes. El nivell d'eix o de culminació pot variar al llarg del plec. Es parla llavors d'elevació o descens del nivell d'eix. Quan el descens és curt i s'encaixa entre dues elevacions es parla de ensilladurasella perquè el seu perfil recorda el d'una [[cadira de muntarsella]]. En els extrems del plec el cabussament dels estrats es disposa en forma de semicercle, a manera d'un quart de taronja, és l'acabament o tancament periclinal (del [[grec]] ''peri'' > voltant).

Un anticlinal pot originar un altre plec que neix d'un dels seus flancs, es produeix llavors una digitació. El [[radi (geometria)|radi]] del plec, la seva amplada, i també la seva longitud i alçada són variables, així podem trobar des de replecs l'amplada a penes supera algunes [[decímetre]] si la seva alçada algun [[centímetre]] (microplieguesmicroplecs), fins plecs de diverses desenes de [[quilòmetre|km]] d'amplada i centenars de metres d'alçada teòrica de la deformació. Igualment podem trobar plecs d'alguns decímetres de longitud i plecs de diverses desenes de km.