Andorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 594:
Des del [[18 d'agost]] fins al [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de [[Gendarmeria Nacional Francesa|gendarmes francesos]] va ocupar Andorra a causa dels altercats produïts per aconseguir el [[sufragi universal]] i a la lluita, més o menys encoberta, entre el Consell General i els Coprínceps. Paral·lelament, els obrers de [[Forces Hidroelèctriques d'Andorra|FHASA]] que construïen la carretera des d'[[Andorra la Vella]] fins al [[Pas de la Casa]], i provinents d'[[Espanya]] afiliats a la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], van iniciar una vaga per reivindicar millores en les seves condicions de treball.<ref>{{citar web|url=http://www.sci.uma.es/bbldoc/tesisuma/16277041.pdf|consulta=06-02-2009|títol=Evolución política de Andorra (1931-1939)}}</ref>
L'únic període històric durant el qual Andorra no va dependre de cap altre [[estat]], llevat d'un període d'annexió directa a França per [[Napoleó Bonaparte]] entre [[1812]] i [[1814]], van ser uns dies el [[1934]], en els quals el [[Baró d'Orange]], un ciutadà [[Rússia|rus]] anomenat [[Borís Skossyreff]], es va autoproclamar i es va coronar [[rei d'Andorra]] i, en amb prou feines nou dies, va proclamar una [[constitució]], un butlletí oficial i diversos [[decret]]s, a més de declarar-li la [[guerra]] al Copríncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el [[8 de juliol]] França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la força el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatre [[Guàrdia Civil|guàrdies civils]] i un [[sergent]] espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a la [[frontera]] hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a [[la Seu d'Urgell]] detingut i emmanillat. Al matí següent va ser traslladat a [[Barcelona]] i posat a disposició del [[jutge]] Bellón. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, var arribar a Madrid, sempre detingut <ref>Diari La Vanguàrdia, 24.07.1934, p. 20. Disponible on-line a l'hemeroteca digital, URL: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/07/22/pagina-20/33155822/pdf.html?search=andorra%20boris [Data de consulta: 21.06.2012] </ref>.
Va reaparèixer durant el febrer de [[1938]], a [[Ais de Provença]], reivindicant el tron andorrà, encara que va ser detingut per les autoritats franceses i jutjat el [[21 de març]] de 1938. El [[1936]], amb motiu de la [[Guerra Civil Espanyola]], es va repetir la presència de gendarmes francesos, comandats novament pel [[coronel]] René Baulard fins [[1940]], any en què França es rendeix a l'[[Wehrmacht|exèrcit alemany]]. La Guerra Civil Espanyola i la consegüent victòria del [[bàndol nacional|bàndol franquista]], a més de l'esclat de l'II Guerra Mundial i la invasió de França per part dels alemanys de [[Adolf Hitler|Hitler]], va deixar el país en una difícil tessitura, i una difícil situació social rebent refugiats a causa dels dos conflictes. Poc després fou emparada pel [[Govern de Vichy]] dirigit pel [[Henri Philippe Pétain]]. Quan aquest va ser deposat pels [[nazisme|nazis]], Andorra va haver de simpatitzar forçosament amb els règims nazi i [[Francisco Franco Bahamonde|franquista]] per mantenir la seva [[independència]]. Malgrat això va aprofitar aquesta situació per organitzar cadenes d'evasió destinades a passar jueus perseguits per la [[Gestapo]], així com oficials i soldats [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] cap a Espanya. Com a conseqüència de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra amb [[Alemanya]] fins el [[1958]] ja que, si bé es va firmar un [[Tractat internacional|tractat de pau]] el [[1939]] pel qual l'exèrcit nazi es comprometia a no envair el Principat, aquest no va ser present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mitjançant el qual cessaven les hostilitats entre els països bel·ligerants en la Gran Guerra.
| |||