Plàstic: diferència entre les revisions

El mot ''plàstic'' deriva del mot llatí ''plasticus''{{citar web | url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0105313 | títol = Plàstic | editor = [[Grup Enciclopèdia Catalana]] | lloc = [[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]}}</ref>, que al seu torn prové de les paraules [[grec|gregues]] πλαστικός (''plastikos'') i πλαστός (''plastos''),<ref name="perseus">{{citar web | url = http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2383506 | nom = Henry George | cognom = Liddell | nom2 = Robert | cognom2 = Scott | títol = A Greek-English Lexicon | editor = Plastikos | lloc = Perseus}}</ref><ref name="etymonline">{{citar web | url = http://www.etymonline.com/index.php?search=plastic&searchmode=none | títol = Plastic | editorial = Online Etymology Dictionary}}</ref> que fan referència a la seva [[mal·leabilitat]], la capacitat de ser modelat per tal de donar-li qualsevol forma física (pel·lícules, fibres, tubs, ampolles, caixes, ...), utilitzant diferents mètodes (fusió, extrusió, pressió, ...). La paraula es va utilitzar originalment com adjectiu per denotar un cert grau de mobilitat i facilitat per adquirir certa forma, sentit que es conserva en el terme plasticitat.

ElEls desenvolupament delsprimers plàstics eseren vamaterials fercreats a partir de substàncies plàstiques naturals d'origen biològic, elscom per exemple proteïnes de l'ou o de la sang, que són polímers orgànics. A partir proteïnes de la [[llet]], com la [[caseïna]], tractades amb [[Hidròxid de sodi|sosa càustica]] es van desenvolupar materials que imitaven les propietats de les banyes del bestiar. Els primers plàstics sintètics (com el [[cautxú]], la [[nitrocel·lulosa]], el [[col·lagen]], galatita)o la [[galalita]], foren el resultat de la transformació química de substàncies naturals, finalmentque més tard serien complementades amb molècules sintètiques (per obtenir substàncies com la [[baquelita]], la [[Resinaresina epoxi|epoxi]], el [[clorur de polivinil]], o el [[polietilè]]).

A finals del segle XX el preu del petroli va disminuir, i de la mateixa manera decaure l'interès pels plàstics biodegradables. En els darrers anys aquesta tendència s'ha revertit, a més de produir un augment en el preu del petroli, s'ha pres major consciència de què les reserves petrolieres s'estan esgotant de manera alarmant. Dins d'aquest context, s'observa un marcat increment en l'interès científic i industrial en la investigació per a la producció de plàstics biodegradables o EDPs (''Environmentally Degradable Polymers and plastics''). La fabricació de plàstics biodegradables a partir de materials naturals, és un dels grans reptes en diferents sectors; industrials, agrícoles, i de materials per serveis diversos. Davant d'aquesta perspectiva, les investigacions que involucren els plàstics obtinguts d'altres fonts han pres un nou impuls i els polihidroxialcanoatospolihidroxialcanoats apareixen com una alternativa altament prometedora.