Llista de soldans de Zanzíbar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46:
 
* {{note label|Note1|A|A}} galleda Majid Deia, el fill més jove de Deia Soldà de galleda, convenia al [[Llista de governants d'Oman|Soldà D'oman]] després de la mort del seu pare 19 d'octubre de 1856. Tanmateix, el germà més vell de Majid, [[Thuwaini Bin Said]], disputava l'accessió per alimentar. Després d'una lluita sobre la posició, es decidia que Zanzíbar i Oman es dividirien en dos principalities separats. Majid governaria com el Soldà de Zanzíbar mentre Thuwaini governaria com el Soldà d'Oman.<ref>. {{Harvnb|Keane|1907|p=483}} </ref>
*{{note label|Note1|B|B}} Des de 1886, el Regne Unit i Alemanya havien conspirat per obtenir parts del [[sultanat]] de Zanzíbar per als seus propis imperis.<ref name="AppiahGatesp188"/> L'octubre de 1886, una comissió de fronteres germanobritànica va establir el [[Zanj]] en 10 [[milles nàutiques]] (19 km), una àmplia franja al llarg de la major part de la costa d'Àfrica oriental, que s'estén des de [[Cap Delgado]] (en l'actualitat a [[Moçambic]]) a [[Kipini]] (en l'actualitat a [[Kenya]]), incloent [[Mombasa]] i [[Dar es Salaam.]]. En els següents anys, gairebé la totalitat d'aquestes possessions continentals es van perdre en favor de les potències imperials europees.
 
*{{note label|Note1|C|C}} [[Hamoud bin Mohammed of Zanzibar|Hamoud bin Mohammed]], the son-in-law of Majid bin Said, was supposed to become the Sultan of Zanzibar after Hamid bin Thuwayni's death. However, Khalid bin Bhargash, son of Bargash bin Said, seized the Sultan's palace and declared himself the ruler of Zanzibar. The British, who had supported Hamoud, responded on 26 August by issuing an ultimatum to Khalid and his men to leave the palace within one hour. After he refused, the [[Royal Navy]] began firing at the palace and other locations in Stone Town. Khalid assembled an army of 2,800 and stationed them all around the town. Thirty-eight minutes later, Khalid retreated to the German [[consulate]], where he was granted asylum. This conflict, known as the [[Anglo-Zanzibar War]], was the shortest war in recorded history. Khalid later went into exile in [[Dar es Salaam]] until being captured by the British in 1916.<ref>{{Harvnb|Ingrams|1967|pp=174–175}}</ref><ref>{{Harvnb|Owens|2007|pp=1–5}}</ref>