Charango: diferència entre les revisions

El '''charango''' és un [[instrument musical]] vigent a les regions altiplàniques de la [[Andes|serralada dels Andes]] a [[Amèrica del Sud]]. Els seus orígens es remunten al segle XVIII a [[Potosí]], ([[Bolívia]]), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), però exploracions acústiquess van donar auge a la fusta. Tres són les grandàries més habituals: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o de ebenistes (charangueros). Variacions en grandària van del mitj d'un walaycho fins el d'una [[guitarra espanyola]]. A Bolìvia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant númeronombre de dissenys que van de l'esvelta forma en 8 fins als models estilitzats i angulars, e inclós han desenvolupat models semblars a la [[guitarra eléctrica]]. El charango té una trajectòria centenària en [[Bolívia]] i [[Perú]], i té important presencia en la musica de [[Argentina]], [[Xile]] i [[Equador]]. En temps antics el charango se ejecutaba tan sol dins del folclor andino (boliviano), però la popularitat del instrument se ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees.