Comptador Geiger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 23:
El sensor del comptador Geiger és un tub que conté un [[gas inert]] (normalment [[heli]], [[neó]] o [[argó]] amb [[halogen|halògens]] afegits) que breument condueix electricitat entre dos [[elèctrode|elèctrodes]] quan una partícula o fotó de radiació fa conductiu el gas temporalment. Quan un ió o electró penetra al tub (o es desprèn un electró de la paret pels [[raigs X]] o [[radiació gamma|gamma]]) es desprenen [[electrons]] dels àtoms del gas; a causa del voltatge positiu del fil central, aquests electrons són atrets cap al fil. En fer això guanyen energia, col·lideixen amb els àtoms i alliberen més electrons, fins que el procés es converteix en una "allau" que produeix un impuls de corrent perceptible. Finalment, l'impuls de corrent és mostrat pel moviment d'una agulla i sol ser acompanyat per un clic audible a cada descàrrega en un altaveu connectat amb aquest propòsit.
El tub conté al seu interior un fil metàl·lic al llarg de l'eix del cilindre que fa d'elèctrode. Entre el [[càtode]] (tub exterior) i l'[[ànode]] (fil interior) hi ha centenars de [[volt|volts]], però no hi circula corrent fins que les partícules entrants provoquen l'allau d'electrons.
A l'instrument se l'anomena "comptador" perquè cada partícula que passa per ell produeix un impuls idèntic, permetent comptar les partícules (normalment de forma electrònica) però sense dir-nos res sobre la seva identitat o la seva energia (excepte que hauran de tenir energia suficient per
== Vegeu també ==
| |||