Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja, replaced: a.C. → aC (3) AWB |
|||
Línia 6:
==Domini macedoni==
{{AP|Període hel·lenístic}}
Les conquestes d'Alexandre van tenir nombroses conseqüències per a les [[ciutat estat|ciutats
La derrota de les ciutats gregues per les forces de Felip i
Després de la mort d'Alexandre, els seus generals van començar una lluita pel poder, la qual va tenir com a resultat la divisió del seu imperi i l'establiment de diversos nous regnes. [[Cassandre]], fill del principal general d'Alexandre, [[Antípater]], va rebre Macedònia, el qual, després de diversos anys de guerra es va convertir en el rei de tot el territori de Grècia. Va fundar una nova capital macedònia a ''Thessaloniki'' ([[Tessalònica]]), i en termes generals, va ser un governador constructiu.
El poder de Cassandre va ser desafiat per Antígon, governador d'Anatòlia, que prometria la llibertat de totes les ciutats gregues si el donaven suport, la qual cosa va tenir com a resultat reeixides revoltes contra els governants locals de Cassandre. El [[307 aC]] el fill d'Antígon, [[Demetri]] va capturar Atenes i va restaurar el sistema democràtic que havia estat suprimit per Alexandre. Però, el [[301 aC]] una coalició de Cassandre i altres reis hel·lenístics van derrotar Antígon en la batalla d'[[Ipso]].
Després de la mort de Cassandre el 298 aC, però, Demetri va prendre el tron macedoni i va guanyar el control de gairebé tot el teritori de Grècia. Va ser derrotat per una segona coalició de governants el 285 aC, i el domini de Grècia va passar a mans de Lisímac, rei de Tràcia. Lisímac, al seu torn, va ser derrotat i va ser mort el 280 aC. El tron macedoni, llavors, va passar al fill de Demetri, Antígon II, el qual també derrotaria una invasió gal·la, poble que aleshores vivia als [[Balcans]]. La batalla contra el gal·los va unir els antígons de Macedònia amb els [[seulècides]] d'Antioquia, una aliança que també s'enfrontaria a la potència hel·lenística més rica: l'[[Egipte ptolemaic]]. ▼
▲Després de la mort de [[Cassandre]] el [[298 aC]], però, Demetri va prendre el tron macedoni i va guanyar el control de gairebé tot el
Antígon II va governar fins a la seva mort el 239 aC, i la seva família va conservar el tron macedoni fins a la seva abolició pels romans el 146 aC. Llur control sobre les ciutats-estat gregues era intermitent atès que altres governants, particularment els ptolemaics, subsidiaven els partits anti-macedonis a Grècia per minvar el poder dels antígons. Antígon va col·locar una guarnició a [[Corint]], el centre estràtègic de Grècia, però, [[Atenes]], [[Rodes]], [[Pèrgam]] i altres estats grecs van conservar una autonomia substancial, i van formar la [[Lliga Etòlia]] per defendre-la. Esparta també seria independents, però, va refusar unir-se a cap lliga. ▼
▲Antígon II va governar fins a la seva mort el 239 aC, i la seva família va conservar el tron macedoni fins a la seva abolició pels romans el 146 aC. Llur control sobre les ciutats-estat gregues era intermitent atès que altres governants, particularment els ptolemaics, subsidiaven els partits anti-macedonis a Grècia per minvar el poder dels antígons. Antígon va col·locar una [[guarnició]] a [[Corint]], el centre
El 267 aC Ptolomeu II va persuadir les ciutats gregues de rebel·lar-se contra Antígon, en allò que seria anomenada la [[Guerra de Cremònides]]. Les ciutats van ser derrotades i Atenes va perdre la seva independència i les seves institucions democràtiques. La Lliga Etòlia només va abastar els estats peloponesis, però, en donar-los el control de Tebes el 245 aC es van convertir en aliats macedonis. Això marcaria la fi d'Atenes com a actor polític, encara que seria per molt més temps, la ciutat més gran, més rica i més intel·lectual de Grècia. El 255 aC Antígon va derrotar la flota egípcia a [[Kos]] i va prendre les illes egees, llevat de Rodes, com a possessió seva.▼
▲El [[267 aC]]
==Felip V==
| |||