Concha Espina: diferència entre les revisions

'''Concha Espina''' (15 d'abril de 1879, Santander - 19 de maig de 1955, Madrid). Es casa molt jove, l'any 1894, amb Ramón de la Serna Cueto i marxa cap a [[Valparaíso]], [[Xile]]. Allí neix el fill [[Víctor de la Serna]], a finals de l’any [[1894]]. Durant un temps treballa de corresponsal del diari [[El Correo Español]] de [[Buenos Aires]]. Quan torna a Espanya l’any [[1898]] té tres fills més, José l’any [[1900]], Josefina l’any [[1903]] i Luís l’any [[1907]] publica ''Mis flores'', l’any [[1904]], una col•lecció de versos infantils amb pròleg de [[Menéndez Pelayo]]. El [[1909]] fa la seva primera novel•la anomenada ''La niña Luzmela''. El [[1913]] escriu ''La esfinge maragata'', considerada la seva obra mestra i premiada per l’Acadèmia Espanyola. Continuaria escrivint novel•les com ''La rosa de los vientos'' de l’any [[1915]], ''El metal de los muertos'' de l’any [[1920]] i l’any [[1926]] l’obra ''Altar mayor'' que rep el Premi Nacional de Literatura. Encara que la seva literatura segueix el tradicional realisme espanyol comença a desenvolupar les normes que defineix una literatura social doncs descriu l’experiència viscuda. També escriu narracions curtes i l’obra de teatre ''El jayón'' de l’any [[1919]]. Quan esclatada la Guerra Civil segueix la seva obra literària amb ''Esclavitud y Libertad'', ''Retaguardia'', ''La luna roja'', entre altres. Després de la Guerra Civil, l'any [[1940]] es queda cega, però fa la seva última novel•la anomenada ''El más fuerte'', de l’any [[1947]]. La Hispanic Society of América li concedeix la medalla de plata de l’art.

 

{{ORDENA: Espina, Concha}}